La novel·la artúrica i el "Tristany i Isolda" (1)

Eilhart von Oberge, un poeta alemany de finals del segle XII, va basar-se en la versió de Béroul per escriure un Tristany en alemany i en prosa. Aquesta és la versió més antiga que es conserva completa de la història dels dos amants en qualsevol llengua. Es considera que Eilhart va adaptar la seva obra d'una primitiva versió en francès, probablement la mateixa utilitzada per Béroul, però les diferències entre els dos Tristanys (el de Béroul i el d'Eilhart) suggereixen que el poeta germànic no va ser particularment fidel a l'original. Alguns dels episodis que apareixen en els fragments que han perviscut de Béroul són alterats o suprimits per Eilhart, com per exemple el controvertit jurament de fidelitat d'Isolda al seu espòs el rei Marc (on ella jura que no ha tingut cap home "entre les seves cames" a part del rei i un vagabund -en realitat Tristany disfressat- que l'ha ajudat a travessar un riu carregant-la a coll-i-be)

El Tristany (o Tristrant) d'Eilhart també preserva escenes que no havien perviscut en els fragments que ens han arribat de la versió francesa, especialment el final, amb la tràgica mort dels dos amants.