Activitats i solucionaris. Globalització
A tots els exercicis es valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari geogràfic correcte i precís i la claredat en l’exposició.
6. Activitat i solucionari "Globalització i subdesenvolupament a l'Àfrica"
|
Activitat i solucionari "Globalització i subdesenvolupament a l'Àfrica"
|
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.
L’Àfrica, amb una població de més de 400 milions de persones, amb un conjunt de riqueses naturals i minerals de gran valor estratègic, està paradoxalment devorada per la pobresa, la corrupció, el subdesenvolupament, l’espoliació dels seus recursos i les matances ètniques provocades pels seus conflictes bèl·lics […]. Els cabdills i dictadors africans continuen al poder protegits per les multinacionals vinculades a aquests negocis.
El continent africà, sotmès durant segles a la colonització europea i nord-americana, no pot sortir de la seva situació de fam i de misèria perquè és un objectiu prioritari de les grans corporacions transnacionals energètiques i mineres que hi extreuen petroli, urani, coure, níquel, ferro, or, alumini, cobalt, plom, fosfats, zinc i diamants. Molts d’aquests recursos són altament estratègics per a la indústria occidental. A aquestes fonts de riquesa cal sumar el comerç d’ivori (en una dècada el nombre d’elefants ha passat d’1,3 milions a menys de 600.000) i el de les espècies exòtiques en via d’extinció.
Si a l’espoliació ecològica s’hi afegeixen els 36 milions d’infectats per la sida (17 mi lions d’africans han mort des que es va iniciar l’epidèmia), més del 70 % dels quals es localitzen a l’Àfrica subsahariana, el panorama esdevé realment desolador.
Font: Globalització i medi ambient: El segle de l’ecologia. Diputació de Barcelona i Associació Una Sola Terra, 2002
1. Resumiu les idees principals del text.
El continent Africà està devorat per la pobresa, la corrupció, el subdesenvolupament, l’espoliació dels seus recursos i les matances ètniques provocades per les guerres.
Els recursos del continent Africà són d’interès estratègic per a la indústria occidental.
A l’Àfrica hi ha 36 milions de persones infectades per la SIDA.
2. Definiu el concepte subdesenvolupament i exposeu els trets principals del model centre-perifèria per a explicar les diferències de desenvolupament entre els països del món.
La definició de subdesenvolupament podria ser similar a la següent:
El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar- se després de la segona guerra mundial per referir-se a un conjunt de països que incrementen ràpidament els seu efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els nivells de pobresa. El terme subdesenvolupament està, per tant, relacionat amb la pobresa material.
L’alumnat podria esmentar els següents trets principals del model Centre- Periferia:
El model Centre- Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70 per explicar les diferències de desenvolupament dels diferents països del món.
Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria.
Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics, científics, etc. a escala mundial.
Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els països del Centre. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la població que viu en una situació de pobresa. Les principals decisions econòmiques es
prenen als països del Centre, on estan els centres de decisió de les companyies multinacionals.
3. Exposeu les característiques més rellevants del comerç internacional, d’acord amb l’esquema següent:
a) Expliqueu les diferències entre importacions i exportacions i entre balança comercial i balança de pagaments.
Importacions: el conjunt de productes que un país compra a l’estranger. Generalment és fa referència al valor econòmic del conjunt de les importacions efectuades per un país.
Exportacions: el conjunt de productes que un país ven a l’estranger. Igualment, es fa referència al valor econòmic del conjunt de productes venuts a l’estranger.
Balança comercial: Diferència entre el valor econòmic del total de les exportacions i de les importacions.
Balança de pagaments: diferència entre, per un costat, el conjunt d’ingressos obtinguts en un país pels productes exportats, les transferències de capital rebudes i els serveis venuts, i per altra banda, els pagaments realitzats a
l’exterior pels mateixos conceptes.
b) Exposeu els trets principals de l’ intercanvi desigual entre els països rics i els països pobres.
Pel que fa a les característiques de l’ intercanvi desigual, l’alumnat podria desenvolupar els següents aspectes: L’ intercanvi desigual és el nom que reben les relacions comercials establertes entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats.
c) Esmenteu quatre exemples de països del centre i quatre de la perifèria.
Els països del Centre mantenen el control dels preus del mercat i produeixen productes d’elevat preu, mentre que els països de la Perifèria produeixen productes de baix preu que exigeixen poca tecnologia. Les activitats econòmiques en els països desenvolupats són de gran creixement, elevada inversió de capital, elevats nivells de renda i ocupació,... mentre que en els països subdesenvolupats es porten a terme activitats tradicionals, de baixa inversió de capital, amb una elevada subocupació i atur. Pel que fa als països d’exemple, hi ha moltes possibilitats, per tant, caldrà valorar la seva adequació.