Activitats i solucionaris. Globalització

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

No es pot creure que el contingut de la globalització hagi nascut en el nostre temps.

El que és nou és el concepte de globalització. Quan Colom descobrí Amèrica o els jesuïtes arribaren a la Xina estaven globalitzant el planeta, malgrat que no ho sabessin.

[…] Però només s’utilitza el concepte de globalització —que substitueix el d’internacionalització— a partir dels anys vuitanta, quan cau el mur de Berlín i s’autodestrueix el socialisme real.

[…] El terreny en el qual la globalització ha avançat més és en el de l’economia. No existeix una globalització política, ni dels drets humans, ni de la justícia, ni de l’ecologia, etcètera.

Per això, la globalització realment existent és una globalització deforme. I, amb més exactitud, una globalització financera. La globalització camina a tres veloci­tats: llibertat absoluta

de moviments de capitals; llibertat relativa de moviments de béns i serveis, i obstacles, cada cop més explícits, als moviments de persones (en una conjun­tura en què les migracions

han assolit un paper central). És a dir, els diners no tenen fronteres; les mercaderies, algunes, i les persones, moltes. A més, és una globalització mutilada, perquè hi ha àmplies zones

del planeta a les quals no n’arriben els efectes posi­tius: per exemple, la major part d’Àfrica.

Quan ja han passat quinze anys d’aquesta etapa globalitzadora, se’n fan els primers balanços. Sens dubte, ha beneficiat les capes més qualificades dels països rics i l’han apro­fitada

altres nacions que fa dues dècades formaven part del bloc de països en via de des ­envolupament i avui són països emergents (Espanya n’és un bon exemple).

Però el que pronosticaven els hagiògrafs de la globalització feliç no s’ha acomplert: aquesta democrà­cia no és inclusiva. Els nivells de pobresa disminueixen molt lentament i

els de desigualtat han augmentat d’una manera exponencial.

 Traducció feta a partir del text de J. ESTEFANÍA. El País (4 novembre 2006)

1.  Resumiu les idees principals del text.

Cal  d’assenyalar, almenys, les següents idees principals:

El concepte de globalització es va començar a utilitzar al  segle XX, amb la crisi del bloc socialista, però al llarg de la història s’han produït diferents onades de globalització o internacionalització de les relacions humanes. Ha avançat molt en l’economia (es produeix una llibertat sense traves als moviments de capitals, algunes barreres als intercanvis de béns i serveis, en canvi, es limiten els moviment de les persones, particularment les migracions) però  ha deixat de banda  la globalització  de la justícia, dels drets humans, de l’ecologia o de les decisions polítiques. El balanç dels últims 30 anys de globalització constata que no ha arribat  a tots els països i només ha beneficiat als sectors més qualificats de la població dels països més rics i als anomenats “països emergents”.

2.  Definiu el concepte globalització econòmica i indiqueu els factors principals que l’han fet possible.

Cal  exposar en la definició del concepte globalització econòmica, les idees següents: Procés d’Integració de l’economia mundial en el sistema econòmic capitalista i de l’augment de la interdependència entre les economies dels diferents països. Pèrdua de la capacitat de decisió dels estats sobre la seva economia: els centres de decisió econòmics no depenen tant dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. La globalització ha provocat un fort increment dels intercanvis internacionals  de béns ,serveis i capitals i ha configurat un mercat global on es pot comprar o vendre qualsevol producte fet a qualsevol lloc del planeta.

Pel que fa als factors, hauria d’esmentar almenys dos factors dels següents: El desenvolupament de les comunicacions i dels transports han fet possible els intercanvis molt ràpids d’informació, financers, de mercaderies i persones (augment de l’eficàcia i reducció de costos).

La supressió  de barreres polítiques i administratives (duanes o aranzels entre els estats) i la creació de tractats i acords sobre lliure comerç. L’expansió de les empreses multinacionals i de la gran banca internacional han permès l’extensió del capitalisme a escala mundial. També es poden considerar les referències als aspectes polítics citats en el text sobre la crisi i desaparició del model econòmic socialista a l’URSS i els seus aliats.

3.  Expliqueu les conseqüències econòmiques, mediambientals, polítiques, socials i culturals de la globalització per mitjà d’exemples concrets.

Cal comentar aspectes de les conseqüències següents. El corrector valorarà que es tracta d’un exercici amb una resposta prou oberta i per tant podrà considerar vàlides altres possibles respostes.

Econòmiques: augment de les desigualtats entre països desenvolupats i els més pobres, tanmateix entre els diferents sectors de la població dels països més rics; augment del poder de les empreses multinacionals que organitzen la producció en tots els sectors emprant estratègies com la deslocalització de les activitats econòmiques; manteniment de l’ intercanvi desigual en el comerç internacional, etc.

Mediambientals: es poden comentar diversos exemples: deslocalització de les indústries més contaminants cap els països del tercer món (química, siderúrgica, ciment, etc.). Explotació de recursos naturals per part de les empreses multinacionals que aprofiten una manca de normativa de protecció del medi ambient. lítiques: disminució del poder de decisió dels estats sobre l’economia (en ocasions es prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial); aparició de conflictes territorials en funció dels  interessos hegemònics dels EUA (única superpotència actualment)

Socials: l’augment de  les desigualtats econòmiques entre països del Nord i el Sud provoca fluxos migratoris. A més, es produeixen fenòmens d’exclusió social  (bosses de pobresa, Quart món, crisi de l’estat del benestar); s’introdueixen nous valors fonamentats en l’ individualisme i el consumisme  que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat (manca de solidaritat, de participació en les institucions democràtiques, etc.). Culturals: es produeix una homogeneïtzació cultural basada en el model dominant dels EUA a través del control dels mitjans de comunicació, que afavoreix l’aparició de fenòmens com la “banalització cultural” per una banda, i el ressorgiment de les identitats nacionals i/o ètniques, com a reacció a aquest procés.