Antologia de poemes: Hölderlin, Blake i Wordswoth

Friedrich Hölderlin (Lauffen, 1770 - Tübingen, 1843)

És considerat el gran poeta de la poesia alemanya, juntament amb Goethe. Va estudiar teologia al Seminari de Tübingen, on va conèixer els pensadors Hegel i Schelling, però finalment va declinar l'ordenació sacerdotal, entusiasmat amb la Revolució Francesa i apassionat amb la Grècia clàssica.

Cal destacar la trobada amb F. Shiller i W. Goethe els anys 1793 i 1974, fet que li incentivà a escriure la novel·la epistolar Hiperió. D'altra banda, poc després va entrar a exercir de tutor a la casa d'un banquer de Frankfurt del Main i va iniciar una relació apassionada amb la mestressa de la casa, Susette, a qui al·ludeix en molts poemes amb el nom de Diòtima. En descobrir-se aquesta relació, es va veure obligat a fugir de la ciutat. Després va exercir de tutor a Suïssa i a França.

Entre els anys 1796 i 1804 escriu la seva obra més important: enllesteix Hiperió i comença la tragèdia La mort d'Empèdocles, escriu elegies, himnes i tradueix dues tragèdies de Sòfocles. Però el 1806, després d'haver tornat a Alemanya, els símptomes d'esquizofrènia que ja havia patit es transformen en  malaltia mental greu i va ingressar en un sanatori. El poeta va viure 36 anys més, en estat d'alienació total, cuidat per una família de fusters de confiança, en una torre sobre el riu Neckar.

Els seus amics van publicar el conjunt de la seva obra, però Hölderlin no ha estat reconegut fins a l'entrada del segle XX quan molts poetes l'han llegida, traduïda i analitzada. Hölderlin connecta amb el món clàssic, però no per imitar els decorats com podrien fer els neoclàssics, sinó en comunió amb el món òrfic i dionisíac grec. La seva capacitat visionària és profunda i complexa i ha estat motiu d'inspiració per a molts poetes posteriors. Un exemple important és el de Carles Riba que en va fer diverses versions, com la del poema que llegim: "Cant d'Hiperió".