La literatura del Barroc

Si bé, com hem vist, el segle XVI es caracteritzà pel desenvolupament puixant del capitalisme, a partir de 1560 i durant el segle XVII Europa patí una crisi financera causada per les guerres contínues, epidèmies i altres conflictes socials i polítics com ara les tensions entre la monarquia absolutista i la burgesia a Anglaterra o les diverses guerres, lluites de classes i revoltes que visqué França durant els governs dels cardenals Richelieu i Mazarino i el regnat de Lluís XIV. Com a reacció enfront del nou esperit humanista, sorgí el moviment antiprotestantista de la Contrareforma en el sí de l'església catòlica, que posà un cert fre als ideals vitalistes i classicistes, tolerants i oberts, del Renaixement.

Aquesta crisi quedà reflectida en l'art, que durant aquesta època adquirí una complexitat formal cada cop més gran. De fet, el mot d'origen francès “barroc” vol dir “extravagant, artificiós, complex”. Fou emprat durant molt de temps amb un sentit despectiu per a diferenciar aquest nou art del gran art clàssic de l'Antiguitat i del Renaixement. Al segle XIX el terme fou revalorat i des de llavors es fa servir sense connotacions pejoratives per a designar l'art de tot aquest període. La primera fase d'aquest art més recarregat i que acabaria sent monumental, fou el manierisme, mentre que la seva evolució final i més extrema es conegué amb el nom de rococó. Aquest art recarregat i complex fou, doncs, un reflex de les inquietuds d'aquella època. En la literatura destacaren grans artistes que es poden considerar peces fonamentals de la literatura universal, així com també en la música i les altres arts en general.

Un dels gèneres literaris que més destacarà durant aquest període serà el teatre. Durant el Renaixement hi havia hagut un teatre sobretot religiós, relacionat amb els costums i les festes de l'església, un teatre popular caracteritzat per farses, embolics i improvisacions i un teatre cortesà de temàtica profana i d'inspiració clàssica. Aquest últim tipus és el que representà una renovació respecte del teatre medieval i que elevà les obres teatrals a categoria d'obra d'art literària. Durant les últimes dècades del segle XVI es construiran les dramatúrgies nacionals. A Anglaterra i Espanya es desenvoluparan formes provinents del teatre popular. A Itàlia també, i de les improvisacions del teatre popular sorgirà la commedia dell'arte. A França, en canvi, prevaldrà un teatre d'arrels clàssiques i ambients cortesans. La novel·la i la poesia, al seu torn, també tindran un gran desenvolupament. En els apartats següents podreu estudiar-ne els exponents més importants.

Imatge: Arlecchino servitore di due padroni, de Carlo Goldoni. Piccolo Teatro di Milano.