Narracions, de Salvador Espriu

Els 7 primers relats de Narracions van ser publicats per primera vegada en el llibre Ariadna al laberint grotesc del 1935, encara que Espriu reelaborava les seves obres a cada nova edició. Obre el volum Tereseta-que-baixava-les-escales. És un dels relats més emblemàtics i coneguts de l'obra narrativa d'Espriu, per això li dediquem una anàlisi més detallada que a d'altres relats del recull.

Tereseta-que-baixava-les-escales

Es tracta d'una nouvel·le, és a dir: un relat llarg que conté tots els elements d'una novel·la, però sense desenvolupar. Té la capacitat de recrear la vida de la protagonista i l'ambient d'una època al Maresme a partir d'un acte concret: baixar les escales de l'església del poble d'Arenys de Mar. Una acció descrita des de la infantesa a la vellesa de Teresa, la protagonista.

1. Retrat d'una època: els naviliers del segle XVIII i XIX a Arenys

La família de Teresa i la dels seus companys de joc d'infantesa configuren la societat arenyenca. A través de la família de Teresa s'hi descriu els rics naviliers que comercialitzaven amb Cuba i Filipines. Les drassanes d'Arenys, Mataró, Blanes i altres pobles de la costa van ser molt importants al segle XVIII i primera meitat del XIX, des dels seus ports salpaven cap a Amèrica on feien grans fortunes. A tota la costa encara es poden veure les magnífiques cases que construïen els anomenats "americanos" o "indianos" en tornar, adinerats, de les amèriques. A través dels altres personatges, la gent del poble, les enveges i vicissituds de les respectives vides.

2. Tècnica, estructura i simbolisme

El personatge de Teresa ja apareix a la novel·la Laia. Aquesta repetició és una tècnica que dona realisme, prové dels narradors de finals del XIX com Balzac i Narcís Oller, i serveix per crear l'univers literari. Tereseta-que-baixava-les-escales és un títol lexicalitzat a la manera del conte popular La rateta que escombrava l'escaleta. Té un significat simbòlic; com en el conte popular, en què sempre veiem la rateta escombrant uns graons de casa seva mentre s'exposa a les mirades de tothom, Tereseta  també és mirada per tot el poble que la veu baixar, amb pas de dama, les escales de la seva llarga i no gaire feliç vida.

El conte està dividit en cinc capítols brevíssims que relaten la vida d'una dona de la infantesa a la mort, per tant hi ha un eix cronològic molt marcat i evident, però concretat en una acció idèntica, la de baixar les escales del seu carrer (eix sincrònic). En una entrevista Espriu mateix explicava el sentit de baixar les escales i el sentit del transcurs de la vida relacionat amb les parts d'un dia: "A la vida sempre es va baixant: de la joventut a la vellesa i a la mort. És com el dia. En aquesta narració, les nenes juguen a ple dia; després, uns joves parlen a ple dia més avançat; més tard, els mariners parlen cap a les dues o les tres de la tarda; la vella parla al capvespre, i la néta parla a qualsevol hora del dia, però Teresa ja l'estan baixant per les escales." A més a més, el fet de baixar ell fèretre de Teresa indica la posició social que ocupava en l'escala social.

3. Els distints narradors interns. La caracterització indirecta

Un altre aspecte important és analitzar els distints narradors interns que expliquen la història, la vida, de Teresa. A diferència del narrador omniscient i extern, aquests narradors tenen una visió limitada de la realitat; és a dir: expliquen la seva visió particular, allò que coneixen que no és pas tota la realitat. Son els lectors els qui de la suma de punts de vista es poden fer una imatge total, sumativa.

En cada capitolet s'ofereix  la veu d'un personatge del poble en forma de monòleg. Haurem d'identificar qui parla, les seves característiques: si es jove o gran, un home o una dona, quin nivell cultural té i a quina classe social pertany a través de la caracterització indirecta. El nivell de llenguatge que utilitza cadascun d'aquests personatges-narradors és un element clau de la seva caracterització. De fet és l'únic element que el lector coneix.

4. Espriu crea el seu propi llenguatge. L' "idiolecte". Uns quants mots permeten identificar-lo:

- Rial: designa els antics rierals que recollien l'aigua dels torrents  que anaven a parar a la riera dels pobles del Maresme.

- Gropada de bruixes: nuvolada.

- Amorrar les barques: treure les barques del mar per avarar-les a la platja.

- Jocs infantils: marro-titiu; paret de cuit; fet!; vigilar el marro.

- Paraules caló (pròpies del llenguatge dels gitanos catalans): filustrar i clissar.

5.  Teresa Vallalta i la història familiar. La Panxita

Teresa Vallalta és el tema de la narració, n'arribem a tenir una informació exhaustiva encara que està tractada amb una gran economia de llenguatge.

És una nena enjogassada que fa "patotes" (trampes) en el joc. Després la veiem evolucionar, fer-se gran. De la família Villalta, tenim notícia del pare, la mare, els germans, la neboda, així com de la fragata, La Panxita, el vaixell amb què viatjava el capità Vallalta per tots els mars amb els mariners de Sinera.

Teresa va tenir un gran amor, un jove francès, a qui va conèixer en un viatge de plaer per la Mediterrània. Es tracta, però, d'un amor frustat perquè ha de cuidar la germana a la mort de la mare i després de la fugida del seu germà que s'havia enamorat d'una mestissa a Trinitat i amb qui havia tingut una filla geperuda. Un aspecte estructural lliga la història familiar amb La Panxita: la mort de la germana, Júlia, coincideix amb el naufragi de La Panxita. El pare, el capità Vallalta queda atordit i entristit fins a l'extrem  que deixa de viatjar. D'altra banda, hi ha Vicenç Pastor, l'enamorat etern de Teresa, que esperarà inútilment casar-s'hi perquè Teresa sempre pensa en el seu amor llunyà. Un cop morta Teresa, qui hereta la fortuna dels Vallalta és la neboda geperuda.

Si volem saber més coses de Teresa i de la neboda podem acudir al relat "Paulina" del recull Aspectes. També a Laia s'expliquen altres aspectes de la família Vallalta i del "funeral" que es va fer a la fragata La Panxita.