Narracions, de Salvador Espriu

Escrites en la immediata postguerra, tant Mariàngela l'herbolària (1940) com Tres sorores (1940-1950) (tres germanes) situen la història en el record esplendorós d'abans de la guerra, en el cas de Mariàngela..., i en un moment concret, el de la guerra civil, l'any 1938, (ja que s'hi diu que els bombardejos són habituals a Barcelona) pel que fa a Tres sorores.

En els dos casos s'hi mostra el món desaparegut dels anys 30 i la República, i els seus ideals; és a dir el de l'adolescència i joventut del personatge-narrador, un món que la dictadura franquista ha fet desaparèixer. El personatge-narrador de les dues històries és (era) un noi que dona una sèrie d'elements autobiogràfics del mateix Espriu. Així, sabem que és de Sinera, però estudia a Llavina (Barcelona). A més a més, en el cas de Tres sorores, Espriu al·ludeix a unes parentes llunyanes que li serveixen per descriure la burgesia catalana i la seva decadència. Les germanes Ginebreda representen una determinada burgesia que no és assimilada ni pel proletariat ni pel franquisme. Es tracta d'aquella burgesia seguidora de Prat de la Riba i que després de l'esplendor viscuda entre 1910-1936  els seus valors es troben en plena decadència.

La creació de l'univers espriuà: la intratextualitat

Els dos relats mostren la creació de l'estructura de l'univers espriuà. S'hi mostren nous elements de personatges que ja coneixem dels relats anteriors. En termes generals, el procediment fa que a cada relat, nou llibre de poemes o obra de teatre, s'al·ludeixi als mateixos espais i hi reapareixen personatges de qui es donen detalls o episodis nous. Aquesta tècnica s'anomena intertextualitat.

Així, per exemple, Mariàngela l'herbolària estableix relació amb Letizia, personatge que compra a l'herbolari. El relat és un flasback al temps d'abans de la guerra, a l'època de l'adolescència del narrador, quan era feliç i des d'un pis de l'Eixample barceloní observava l'herboristeria del davant on veia entrar les veïnes de la seva escala i Mossèn Silví Saperes. Letizia era viva, així com la senyora Ofèlia Framis que ja duia perruca i tenia el famós pequinès cridaner. També se'ns informa que el protagonista de Letizia era pintor. La història se situa a Lavínia, però els personatges són sirenecs. D'altra banda, s'informa al lector que Salom ha mort.

L'atmosfera que s'hi descriu, trista i pessimista, segurament el més important del relat, representa l'estat del país en plena dictadura militar de Franco.