Narracions, de Salvador Espriu

L'alter ego d'Espriu. La ironia

Salom és el personatge de ficció que representa Espriu en la seva obra, és el seu alter ego. D'aquesta manera, l'autor s'introdueix en el relat i pot reflectir el seu pensament, la seva ideologia o els seus sentiments íntims a través de la veu d'un personatge de paper.

A la manera de Salom mostra el fracàs de voler canviar les coses, les idees, les maneres de fer d'un poble (el català) a través del consell, l'anàlisi, la reflexió; i, en canvi, Teoria de Crisant, el conte que el segueix, ensenya com a través de l'adulació, es pot triomfar. El meu amic Salom és una introducció a la Teoria de Crisant.

Aquestes dues postures oposades responen a un joc d'ironies. La ironia implica un distanciament respecte la realitat narrada i és, sens dubte, la forma literària habitual que permet dir sense sentimentalisme; mostrar tot dient el contrari. Salom s'anirà convertint en la veu narrativa en altres contes o bé en un titellaire ventríloc que mou els fils i fa parlar els personatges titellescos. Va néixer a Lavínia (Barcelona), una gran ciutat de Konilòsia (Catalunya).

D'altra banda, si Salom estudia d'advocat, Crisant Baptista Mestres fa molts oficis: és metge, lletraferit i filòsof. Havia viscut de renda fins que va perdre el patrimoni, la dona l'escridassa i comença a aplicar l'adulació per obtenir diners: el sistema és fer-se ric a través de l'estupidesa humana. Dir als burgesos rics que són els millors ("Sóc el millor, sóc el millor", diu el vell Tobies, i cau mort a terra. (p. 56) Crisant fa escola, té deixebles. En aquest conte Salom actua de narrador intern: sap tot el que li ha explicat Crisant dels seus deixebles i se'n riu. Així, el comte Castellfollit o Victòria, a qui Crisant recomana callar o, ben a la inversa, a Mimí recomana "garlar" (parlar). Tot un joc de disbarats basat en l'adulació constant que li dona fama i l'enlaira en el reconeixement social. Sols una noia, Melània, s'havia atrevit a pensar " pel seu compte, i aquestes independències no em plauen."

En Panets passeja el cap

Situat després d'En Quim Federal, aquest conte es pot llegir al costat de Teoria de Crisant. Torna el cofoisme i, segurament el narrador és Salom. Un narrador omniscient que adopta les formes d'un joglar per dirigir-se a un auditori: "Ah, prou us ho dic, quin bell cap que tenia Amadeu Panets!"

De fet, En Panets passeja el cap es basa en el famós conte d'Andersen El vestit de l'emperador en què dos vailets enreden l'emperador tot fent-li creure que li han fet un vestit màgic de seda que només poden veure els qui no diuen mentides. Això porta l'Emperador a passejar entre els seus súbdits despullat, ni ell ni els que el veuen nu no gosen dir res, fins que una nena innocent salta i diu: "Però si va despullat!" I tothom se'n riu.

En el conte d'Espriu l'Emperador és en Panets que induït per Efrem Pedagog decideix ser "olímpic", és a dir viure en plenitud com un veritable intel·lectual i poeta, fet que als anys vint i trenta s'identifica amb el Noucentisme i els poetes noucentistes, entre els quals destaca, sobretot, Josep Carner. Alguns crítics han relacionat en Panets amb Carles Riba, també. Ja hem vist que Espriu es vol apartat del Noucentisme que troba encarcarat i ampul·lós. Ara se'n riu a través del conte: en Panets acaba apedregat. També pot fer referència a una actitud general, sense que calgui identificar el protagonista amb ningú. Espriu es referiria, així, a les persones que busquen una imatge pública falsa per ser aplaudits i reconeguts, però al final la veritat s'imposa.