Narracions, de Salvador Espriu

La visió del món

A través dels seus contes Espriu dibuixa una visió del món absurda, acolorida per una pinzellada impressionista i el grotesc i esperpèntic produït per un llenguatge barroc i incisiu. Espriu ofereix una visió agnòstica de l'existència: el diàleg amb Déu és impossible, però incorpora la Bíblia i la mística jueva, així com la mitologia clàssica i la càbala a la seva obra, tant amb personatges com amb mites recurrents.

Titellisme esperpèntic

D'altra banda, Espriu es presenta com un titellaire i  s'ofereix l'obra com l'espectacle humà, un teatre en què cadascú representa un paper. Espriu trasllada el concepte teatral a tota la seva obra, sigui poesia o narrativa. No és casual que els seus referents principals siguin: Unamuno, Valle Inclán i Pirandello. Autors centrals del teatre als quals s'incorpora, en la postguerra, l'èxit de Bertold Brecht en el teatre català, tal com es veu en la programació dramàtica de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) en la qual participa Joan Oliver.

Cal recordar les obres, Sis personatges en busca d'autor (1921) de Pirandello així com Luces de bohemia (1920) de Valle Inclán. En l'obra de Valle s'insisteix en què vol dir "esperpent" aplicat a la realitat espanyola: "El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada." I el mateix personatge, Max, conclou;: "España es una de formación grotesca de la civilización europea."

És seguint aquesta idea que veurem com els personatges espriuans dels relats, transformats en titelles,  comenten, criden i gesticulen amb molta fermesa uns raonaments poc convincents per al lector, perquè la distància amb què els rep permet veure'ls des de fora, com en un teatre, fet que produeix i ressalta la ironia i el grotesc, l'humor i el ridícul. A diferència de Valle Inclán, Espriu és despietat, descarnat, sarcàstic. Els personatges poden esdevenir caricatures, ninots expressionistes.

Els noms de l' univers mític: Sinera (Arenys de Mar), Alfaranja (Catalunya), Sepharad (la península ibèrica)

"Sinera" (Arenys al revés): Pels portals de Sinera passo captant engrunes de vells records"

És l'espai de la infantesa i adolescència,  que Espriu converteix en mite literari. El cementiri, la riera i els rials, els turons, la platja i el mar, i també personatges del carrer, captaires i gitanos, amics i familiars d'Arenys, o l'escola de la infantesa són incorporats al seu univers. Sigui en la narrativa, com veurem, o en els poemes i en el teatre. Entre aquestes espais destaca el "jardí dels cinc arbres", l'eixida de la casa familiar, perquè Espriu el preserva de l'humor i esdevé un lloc elegíac.

"Sóc de Sinera", deia Espriu. La seva Sinera no és tan sols l'anagrama d'Arenys de Mar, sinó la Catalunya d'abans de la Guerra. El país perdut, el que hauria pogut ser però que no va ser per culpa de la derrota de la República el 1939. Espriu explicava que en realitat Sinera era una petita pàtria "basada en el record i el desig": "Una transposició poètica dels meus records d'infància", escrivia.

Altres noms literaris amb què al·ludeix a la realitat són:

- Lavínia és Barcelona.

- Alfaranja és el terme que designa a Catalunya.

- Konilòsia: Espanya, però  segons les ocasions designa a Catalunya. Vol dir "terra de conills" segons una tradició fenícia.

- Sepharad és la península Ibèrica, inclosa Portugal.