Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany

Carola Milà  és la protagonista de la novel·la. És el personatge de ficció que explica la pròpia història. Carola neix amb el segle, l'any 1900. Ha tingut una infantesa desgraciada, pobra de solemnitat, és filla de mare soltera, fet que la margina d'entrada de la societat. A més a més,  és una nena abandonada per la seva mare, que creix en un entorn familiar molt dur, sobretot per la posició del seu avi i de la seva dona que no la suporta. La seva formació és al carrer. En alguns moments, ha estat acollida per famílies que l'han introduir-la en una formació que, en principi, hauria de ser positiva (l'internat del Bon Consell i l'entorn feminista de la la senyora Reinal, però s'hi ofegava. S'adona que mai forma part de la família, que la seva postura és falsa perquè sempre depèn dels diners dels altres. Al final de les relacions amb la família Reinal, la senyora li etziba: "tu no ets ningú si et desentens de nosaltres" (pàg. 227). és llavors, quan  la família Reinal marxa a Madrid i la deixen sola amb l'Anita, la minyona, que aquesta fa que s'adoni que, en definitiva, és una criada com ella, o pitjor encara perquè Carola no havia estalviat cap diner, mentre que ella cisava ("cisar": extreure, robar, petites quantitats de diners). I li diu: «Els amos són els amos, i els criats sempre seran criats". (pàg. 228). És així, que Carola decideix deixar la casa i iniciar la seva pròpia vida. I comença per la feina més dura i, en principi, denigrant: la prostitució.

Aspectes que la defineixen:

1. La recerca de la pròpia identitat

Carola Milà és una supervivent, que mai es dona per vençuda. Carola ha de superar dificultats de tot tipus. La seva actitud vital, però, no és desafiant, no s'hi enfronta, sinó que pretén acomodar-se a les situacions que se li presenten. Intenta trobar el seu lloc en la societat en cada moment que es descriu: de 1900, amb una família donada, i al llarg dels anys 1910, 1920, 1930, durant la guerra (1936-1939) i la postguerra (anys 40-50). D'aquí que es pugui definit de personalitat camaleònica, que canviï de nom i de barri, de llenguatge i de modals.  Es diu Carola Milà, però després es bateja amb el nom de Carmina Torres; més tard, en abandonar la casa confortable dels senyors Reinal i fa de minyona, esdevé simplement Llorença, nom que li dona la minyona que li proporciona la casa. Després, esdevé "Lorença, la Magnífica", com alguns l'anomenen i Llorença Torres. Finalment, quan ofegada per la vida familiar burgesa i el franquisme, abandona la família i el país i se'n va a París. (París als anys 60 és sinònim de llibertat) esdevé Judith Nagy. És la seva l'última personalitat, extreta d'una artista hongaresa jueva, i que mostra la dificultat de trobar un lloc de llibertat en la societat del segle XX. Sols amb els diners de la fortuna del marit i allunyada dels centres de poder, com fent vacances, a Mallorca i escrivint, aconsegueix ser ella mateixa. En definitiva, Carola Milà és una persona que es construeix a ella mateixa, una "self-made woman" en llenguatge nord-americà modern.

2. . Els models literaris

D'intel·ligència natural, Carola és una noia obrera que aprèn a sobreviure a partir de l'observació de la realitat i dels cops que rep. Cops reals, la peguen de petita, i de les desventures, abandonaments, coaccions i relacions amb les persones que es va trobant al llarg de la vida. Si parlem dels models literaris que Capmany utilitza, en trobem un de molt evident en la novel·la picaresca. D'un comportament similar al Lazarillo, Carola Milà deambula pels carrers de Barcelona, aprofita les ocasions que l'atzar li permet tirar endavant. L'exemple més evident es troba en el capítol cinquè, quan passeja sola i embarassada per les Rambles fins a arribar a la plaça Sant Felip Neri i s'adorm. Podria haver mort, però casualment la senyora Reinal hi passa, l'acull i l'adopta. De seguida, Carola aprèn a mentir i a enganyar, a seduir, a treure el millor partit de cada situació.

En el pròleg que enceta l'obra, la mateixa narradora-protagonista dona el referent de la novel·la picaresca. Escriu: "He decidit, doncs, començar en primera persona, després ja veurem. D'altra banda en Tudurí va tranquil·litzar-me l'altre dia dient-me que tota novel·la picaresca està escrita en primera persona. Els novel·listes ho fan per fer-te creure que es tracta d'autèntiques confidències i que t'estan dient a un mínim de tres mil exemplars allò que no dirien a ningú. Per què he d'abandonar jo aquesta primera persona autèntica?"

Un altre model evident és Caterina Albert-Víctor Català, però no en la novel·la Solitud, sinó en la segona que Caterina Albert va escriure: Un film. 3.000 metres (1919-1921). Albert hi explica la vida d'un lladre que arriba a Barcelona per buscar la pròpia identitat.

Però la transformació constant del personatge també s'inspira en la narrativa del segle XX, concretament en Virginia Woolf, un dels referents novel·lístics més importants del segle XX. Capmany la llegeix i la tradueix. És un dels seus models narratius i intel·lectuals. A més a més, Capmany escriu Quim-Quima, novel·la en què estableix un clar mirall amb Orlando de Virginia Woolf. En aquesta  novel·la, Orlando, el/la protagonista, canvia de sexe diverses vegades al llarg dels segles, fet que mostra les dificultats d'haver nascut  dona i els avantatges del sexe masculí. Els distints canvis de personalitat i espai social que ocupa Carola al llarg d'un temps dilatat també s'inspiren en l'obra de l'autora britànica.

3. La vida sentimental i sexual és central en l'experiència vital i coneixement de la vida. A través de l'extensa experiència es mostren les diverses formes amb què la societat patriarcal domina el sexe femení. Carola viu diverses històries d'amor. Des del més romàntic i sentimental amb un anarquista, Feliu Tobias, quan encara és una adolescent, a viure altres històries d'amor i sexe ben diverses: amb Agustí Turull, amb Esteve Plans, amb qui acabarà per casar-se, amb el milicià Benito Garrido durant la Guerra Civil, amb qui viu la seva història d'amor més madura i feliç tot i que molt breu, i, encara, un amor amb un jove a París. La seva experiència vital li ha permès transitar per diverses classes socials, bàsicament l'obrera i d'esquerres i la burgesa i dretana, però justament és en practicar la prostitució que considera que pot ser mestressa de la pròpia vida. També és l'amant (la "querida" es deia en el llenguatge burgès) fins que té una filla i es casa amb Esteve Plans. En la postguerra, però, i després d'un intent de suïcidi, abandona novament l'estructura familiar per instal·lar-se a París. Als anys 60 París era sinònim de llibertat. Hi munta un restaurant, hi té l'últim amant fins que rep l'herència del marit i se'n va a viure a Mallorca.