Josep Carner: El cor quiet
.
2. Mètode de lectura
Per analitzar un poema cal seguir un mètode. Primer de tot cal llegir-lo atentament. Millor si ho feu en veu alta i amb un llapis subratlleu els mots o expressions que desconeixeu.
L'edició recomanada d'El cor quiet us serà de gran utilitat perquè:
a) Al final de cada poema teniu el glossari. És a dir: el lèxic, les paraules que poden contenir alguna dificultat de comprensió. Les teniu numerades. Cada número es refereix al vers que ocupen en el poema. Així, per exemple, ""planyívols" que es planyen", que es queixen, del glossari del poema "Nocturn" (el primer del llibre) va encapçalat pel número 3. Vol dir que aquest adjectiu es troba en el vers número 3 del poema. Feu-ne la comprovació. Si llegim el vers 3, hi diu: "ocells planyívols, animals salvatges". Ja hem reconegut, doncs, el vers i hem après el significat de l'adjectiu!
En aquest sentit heu de recordar que cada poeta té la seva pròpia llengua. A l'Antologia de poesia catalana que heu estudiat a primer de batxillerat, ja heu pogut llegir un poema de Josep Carner ("A un auró") i heu vist que té una llengua que combina un llenguatge culte, fins i tot amb lèxic antic (arcaismes), amb termes de la vida quotidiana, on situa habitualment els seus poemes. Aquesta és una de les forces d'un poeta, que sols en llegir-ne un poema ja sapiguem de qui és, el reconeixem. Podem establir el símil en com mirar un quadre i reconèixer el seu autor per les formes, els temes, etc. Un Miró, un Picasso, un Velázquez o un Greco. Al començament us semblarà estrany, però a mesura que llegiu el llibre veureu com es van repetint les paraules i ja se us faran habituals i conegudes. Un exemple és justament l'ús freqüent que fa Carner dels adjectius acabats en -inyol, com planyívol, mengívol, ...
b) Els poemes i els versos estan numerats. Si teniu davant vostre el poema "Nocturn" que fem servir d'exemple, veureu com la numeració comença pel mateix títol. Al costat esquerre hi teniu un 1. Correspon al poema número 1 del llibre. El poema 2, "Proximitat de la mort" està encapçala amb el número 2, i així successivament, fins al número 83, fins a "El castell de l'oblit" que tanca el recull. Després, els versos estan numerats de 4 en 4. Així tenim numerats els versos 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28 en la primera pàgina del poema "Nocturn". Si girem el full continua la numeració correlativa: 32, 36, 40 i 44. Aquest poema inicial té 45 versos. Algú pot pensar que un poema llarg és més difícil d'entendre. Sol ser a la inversa: perquè indica que es repeteixen les coses i que hi ha un relat, una història que se'ns explica i que podem seguir. D'altra banda, aquesta numeració dels versos ens serveix per dues coses fonamentals:
- Si els poemes són llargs, i al llarg d'El cor quiet trobarem diversos poemes prou extensos, cal observar-ne les seves parts, cal dividir-lo en les diferents parts: primera part, segona part, la tercera part i conclusió, per exemple. La numeració dels versos és molt útil perquè permet al·ludir a les diferents parts sense dificultat.
Així per exemple, si analitzem el poema "Nocturn" veiem que està compost per 9 quartets entrellaçats (versos 1-36) i un final tipogràficament separat compost per dues estrofes: un quartet i un quintet (versos 37-45).
L'evolució del tema fa que els 9 quartets primers els puguem dividir en dues parts: del primer al cinquè ("l'obscuritat glateix"); corresponent als versos 1-20; i dels sisè al novè ("Àngels, tal volta, elisianes roses... d'un altre, caminant darrere meu." Corresponent als versos 21-36.
Al llarg de les estrofes, el poeta va fent preguntes a partir d'allò que contempla, són preguntes retòriques sobre els ocells o el so de les fulles (vv. 3, 7); més endavant el moviment d'unes altres fulles dins dels jardí, o la "remor que flota esmorteïda" (v. 29), fins a tenir la sensació que algú el segueix (v. 36). La figura d'un "jo" és habitual dins dels poemes. un jo" que contempla el paisatge, que el descriu, i que podem identificar amb el mateix poeta. Tots aquests interrogants els situa mentre el jo poètic, "fa "via"; és a dir: viu, treballa, es mou... Observeu la repetició de la paraula "via" fer via, fer camí, del poema; és a dir: viure, i que enllaça el final de la primera part amb la conclusió:
- "Almenys per mi, que entre la nit faig via" (v. 17)
- "del pleniluni que engrandeix ma via" (v. 43)
Per tant: per citar un vers cal escriure la inicial de la paraula "vers" "v" + el número del vers al·ludit". Exemple: (v.16).
Carner acostuma a construir els poemes de la manera següent:
1. Explica una situació externa, observa un paisatge, un moment determinat del dia. El descriu. Sovint aquest paisatge està poblat de gent; d'altres vegades és la mateixa naturalesa; de dia, de nit, a l'hivern o en qualsevol altre moment de l'any. La situació externa emmarca el poema, és el punt inicial que acostuma a ser un pretext per parlar d'alguna altra cosa més profunda, de l'ordre dels valors morals o de la sensació de la mateixa existència que s'escola inexorablement. Sobretot a El cor quiet que és un llibre d'una certa maduresa, en què el poeta reflexiona sobre el pas del temps i el sentit de la vida. ¿Què som sinó un lapse de temps?, podria ser la pregunta constant que subjau en el llibre.
2. La resta del poema pot ser:
2.1. Una interrogació més personal, sobretot en la primera i última secció del llibre: Les nits, secció dedicada a la interrogació personal, i L'assenyament, que no és altra cosa que "posar seny", créixer, madurar.
2.2. Una descripció de la realitat que contempla, sobretot en les seccions dedicades a la natura, Els arbres, i Les estampes, la més extensa. La força i gràcia de Josep Carner és saber captar un instant d'aquesta vida que contempla al seu voltant i a partir de la qual ell se situa, la comparteix o se'n diferencia. Sovint, les descripcions esdevenen imatges congelades, estàtiques. Tingueu de referència una fotografia per entendre allò que mostra. Això implica que és una poesia amb pocs verbs d'acció. El poeta passeja, camina per un univers que descriu, com que passeja per la natura i fa fotografies.
2.3. Les conclusions: cal veure en cada poema el salt qualitatiu que s'estableix entre el pretext i el valor moral, simbòlic o vital que es proposa. Pregunteu-vos sempre: ¿Què vol dir el poeta? ¿Què hi ha darrere d'aquella descripció amable? La resposta es troba en l'ordre de la reflexió humana: ¿què fem a la vida? ¿Què volem fer? ¿Com volem viure? És a dir: és d'orde ontològic i remarca els valors cristians del poeta. També, i és remarcable, s'aludeix a la tasca de l'intel·lectual. A diferència de l'artista modernista, l'escriptor posterior és una persona integrada a les tasques culturals organitzades per les institucions del país.
Cal recordar que la natura carneriana és ben distinta a la descrita pels romàntics i els modernistes que l'han precedit, com Jacint Verdaguer o Joan Maragall, respectivament. Carner es mou en una naturalesa domesticada, feta a mida humana: un jardí, el camí en sortir d'una població, un carrer de la ciutat. No és mai la natura agresta, les grans muntanyes inabastables del Pirineu. Compareu-la amb el paisatge de la muntanya de Solitud, per exemple, les descripcions de la qual volen mostra la força de la natura fins a esdevenir un personatge més. S'adequa també als quadres dels pintors noucentistes com Joaquim Sunyer que trobareu reproduïts al llarg d'aquest llibre. Es tracta d'un paisatge amable, mediterrani, acollidor. El jo poètic en pot descriure la calor o el fred que s'hi passa, però que és momentani. El refugi pròxim és la casa. La casa del poeta, allà on treballa, on escriu poesia i desenvolupa la seva tasca d'intel·lectual (escriu articles, pròlegs, tradueix, rep visites...). A El cor quiet és constant la referència a la casa. Implica recolliment, comoditat, vida sedentària, de ciutadà.
Josep Carner és un virtuós de la composició i de la mètrica. Cal fer el recompte sil·làbic. No de tot el poema si és llarg, ja que segur que hi ha una regularitat. Veiem, per exemple, "Nocturn", el poema que obre el llibre; tots els versos són de 10 síl·labes i de 6.
Així comença el primer quartet del poema "Nocturn":
"Quines són les imatges 6 síl·labes: rima femenina (=mot pla) - a
que s'agiten al fons de vostres nits 10 : rima masculina (=mot agut) - B
ocells planyívols, animals salvatges 10 : rima femenina - A
quan les pobleu de queixes i de crits?" 10 : rima masculina - B
Es tracta d'una composició anomenada Silva. La silva combina els versos decasíl·labs sense cesura amb versos d'art menor de 6 síl·labes. la cesura és la pausa que divideix el vers en dos hemistiquis. En català el vers clàssic per excel·lència és el decasíl·lab amb cesura després de la 4a. o 6a. síl·laba: 4+6 =10 síl·labes o 6+ 4 = 10 síl·labes.
Recordeu que en català no afegim ni traiem cap síl·laba en el recompte sil·làbic. Consulteu "Recursos" de la secció 0 per recordar-ne o aprendre el procediment.
El cor quiet ofereix una abundància de metres i composicions, però el sonet és una de les composicions amb una representació més significativa en el llibre. N'hi ha 17. Carner va incidir d'una manera clara a fer del sonet la composició clàssica per excel·lència de la literatura catalana culte del segle XX. De sonets, se n'escrivien des del segle XVII, però en la segona meitat de segle XIX gairebé havia desaparegut.
Un altre tret remarcable és la polimetria, és a dir: l'alternança de metres diversos en una mateixa composició. Hi és molt present en la primera part del llibre. També són abundants els poemes estructurats en quartetes (abba o abab) -art menor- i són menys freqüents els quartets (ABBA) o (ABAB) -art major. També cal remarcar la presència de l'apariat (rima de dos en dos versos. Per exemple a "Els pollancs de França"). Altres composicions estròfiques són el quintet, el sextet o la dècima. Però El cor quiet també presenta versificació popular com la corranda (cançó breu: ababbb que trobem a "Corrandes d'una pluja a la nit") o una codolada a propòsit d'"Els ametllers de Sarrià"; i, encara una dansa en el poema "Dansa".
1. Per referir-nos a Josep Carner, parlem sempre del "poeta", el citem pel cognom o el nom complet.
2. Ens referim a la "poesia" com a gènere literari i al "poema" quan en parlem d'una composició poètica en concret.
3. Cal escriure la grafia dels títols dels poemes entre cometes: "Nocturn"
4. La grafia dels títols i de les seccions del llibre: en cursiva (El cor quiet) si escrivim a l'ordinador; subratllat si escrivim a mà: El cor quiet.
Amb aquestes indicacions podeu garantir una bona comprensió dels poemes i del llibre.
Cal ser, però, sistemàtic, i perseverà en el mètode!!