Josep Carner: El cor quiet

Alguns dels poemes de L'assenyament recullen el neguit personal, no pas col·lectiu, que una persona lúcida ha de tenir si es fa preguntes sobre l'existència. Així, es veu en poemes com "En companyia", on el poeta es presenta entre dos extrems irreconciliables: el "Desig" i la "Recança", dos opòsits anunciats en la primera estrofa. Tot el poema, escrit en quartetes heptasíl·labs, descriu aquesta lluita sense possibilitats d'entesa. Una idea que continua ben viva en els distints versos de "Les fulles de l'Abril" en què les primeres fullen de qualsevol arbre o arbust de la primavera són comparades amb els canvis constant que podem percebre en les voluntats i desitjos humans:

"mig voleu i mig no, com els destins. / Així som tots, en desgavell d'instints / gronxats entre desigs i defallences." (vv. 4-6) de l'apartat I.

Altres perills que assalten l'harmonia vital poden venir de la follia o de l'enuig. Carner posa de manifest la seva presència, sempre en un to entre la reflexió i la ironia, a "Una casa tancada" i "L'home que fa giravoltar l'espasa", principalment.

A "Una casa tancada" -que manté una clara relació amb "A unes glicines penjant damunt la casa d'uns nuvis" com es pot veure en el vers 16 en què hi fa referència-, es descriuen les pors que converteixen els seus estadants en estrany ala confiança i el caliu que una casa té, caliu de les parets, però, sobretot, dels sentiments que fan una casa habitable. Estrofa a estrofa, Carner descriu els sentiments que acaben amb la confiança de la família: el malhumor  i la manca d'afecte ("Tu, devastada de dolçors humanes.", v. 13) o l'aparició de les enveges (v. 18) i la gelosia (v. 31), fins que es té por, hi regna l'abandó del jardí, i arriba un punt que es perd la intel·ligència i el desig (vv. 43-44), s'acaben "els besos" (v. 45) i tot és solitud i devastació fins que: "els va fer por la casa, i van fugir." (v. 52). Una gran personificació de la casa i el jardí que pren i traspua totes les carències humanes.

Està escrit en quartets encadenats, decasíl·labs sense cesura amb rima constant A, B, A, B; C, D, C, D; que a voltes, com en l'estrofa tercera alterna amb rima creuada: E, F, F, E.

El sonet "El castell de l'Oblit" tanca el recull El cor quiet. Com sol ocórrer en la composició del sonet, en els dos quartets s'anuncia el tema, en els primer tercet avança l'acció per resoldre's en l'últim tercet. D'aquí que  l'escriptor mexicà Octavio Paz  relacionés l'estructura del sonet amb el d'un sil·logisme filosòfic. És a dir: un tema que cal resoldre en un marc molt concret, en aquest cas en 14 versos.

Arribats al final de la interrogació que es presenta a El cor quiet, es fa evident que "El castell de l'Oblit" actua de colofó final. La interrogació de la vida s'anuncia amb aquest "jo vaig vogant" (vv. 2 i 10), és a dir: el jo poètic se situa dins d'una barca; el mar és el transcurs de la vida, i la nit, que ja ha tractat en la primera secció del llibre, esdevé ara la mort, la nit obscura dels místics si voleu.

L'escenari s'enriqueix amb una entrada un "portal" (vv. 5 i 8) per on entra el poeta amb la seva barca. En aquest punt, el poema recorda la barca de Caront, el barquer que transporta les ànimes de la vida al més enllà. La nit és "sorda, abismal, petrificada" (v. 8) adjectius que remeten a la mort, al no-res. la vida s'afigura un viatge, una metàfora molt habitual, també en l'imaginari cristià. recordem el viatge de Dante a la Divina comèdia.

L'actitud del remer, del jo poètic és, però, tranquil·la i serena: "És, però, de bell grat que vers la rada / angular vaig vogant. " (vv. 9-10). Arriba una veu, algú que el commina i l'aconsella sobre quina és la millor manera d'arribar-hi: amb total humilitat: "qui tot dret, sense anells ni plomes fàtues, / puja amb l'ombra gegant de son menyspreu." (vv. 13-14). Observeu el guió inicial de l'estrofa que indica que algú parla.

Cal tenir en compte que el mot "menyspreu" es refereix a menystenir, abandonar els anells i les plomes de la vida en una referència clara am la vanitat i els honors a què som tant propensos els humans.

La lliçó del llibre és també sobre com cal viure: en la humilitat, en l'acceptació de la vida, en el seu acontentament i en el gaudi de les coses que ens són ofertes.

Aspectes formals

Es tracta d'un sonet decasil·làbic amb cesura després de la quarta o sisena síl·laba. la composició clàssica per excel·lència de la poesia catalana culta.

La rima és consonàntica i única en els quartets creuats: A, B, B, A; A, B, B, A.

Els tercets rimen: C, C, D; E, E, D.

Combina els versos masculins (mots aguts) en A i E; femenina (mots plans) en B i C i lírica (mots esdrúixols) en E.

Els versos presenten diverses sinalefes i elisions, com, per exemple:

- vers 1: Vo-ra-la-mar // hihael-cas-tell-de-l'O-blit: 4 +6: cesura masculina després de "mar".

- vers 14: pu-jaamb-l'om-bra ge-gant // de-son-menys-preu. 6+4: cesura masculina després de "gegant".