Josep Carner: El cor quiet

Secció 4. Les adreces

Aquesta secció agrupa 7 poemes adreçats a persones concretes. Els títols apunten la circumstància concreta, el naixement d'un infant o la seva mort, ("La naixença d'un noi" i "A un nin que morí"), però també poemes escrits a tall de felicitació ("En una diada onomàstica", segons sembla dedicat al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera), és a dir: per felicitar-lo en la celebració del seu aniversari. I, naturalment, dins de la visió tradicional del transcurs de la vida, Carner escriu tres poemes en motiu del casament d'algú: "En unes noces", "A una núvia" i "A unes glicines penjant damunt la casa d'uns nuvis". Novament la casa esdevé centre de la vida, en aquests cas, d'una parella acabada de casar. Una casa amb jardí com explicita la referència a les "glicines", una planta trepadora, de flors liles molt aromàtiques a la primavera. Es tracta d'un sonet de versos heptasíl·labs, en què es remarca l'Amor de la parella dins la casa, mentre el poeta es queda a fora, contemplant-la.

L'últim poema té un caràcter ben especial. Està dedicat a la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà (1869-1958), que heu pogut conèixer en la lectura de l'antologia poètica a primer de batxillerat. Salvà és la primera poeta moderna que manifesta la seva consciència de ser-ne, malgrat la posició secundària de la dona a principis del segle XX quan es va donar a conèixer. Nascuda el mateix any que Caterina Albert en una família acomodada i arrelada a l'illa des de segles, Salvà representa per a Carner, la veu lírica amb més capacitat per expressar el saber popular. La mateixa poeta, que va ser molt amiga de Josep Carner, com també de molts d'altres poetes mallorquins i catalans, era capaç de recordar molts poemes populars de memòria, fins al punt d'explicar en les seves memòries que abans d'aprendre a parlar, ja cantava glosses mallorquines.

En els quatre alexandrins de què es compon el poema, Josep Carner fa una lloança de l'amiga poeta. Més endavant, el 1957, Carner va voler retre-li homenatge amb una antologia de la poeta que també va ser molt coneguda per les seves traduccions, sobretot per Mireia, de Frederi Mistral, el poeta de Provença.

Les gloses populars tenen una gran tradició en la poesia illenca, se'n feien debats públics, amb un estil  poètic d'oralitat en què diversos glossadors concursen per veure qui és capaç d'improvisar poemes amb unes condicions mètriques i temàtiques concretes proposades per al debat. Té una certa similitud amb els Poetry Slams i altres festivals en què la poesia es presenta davant un públic que puntua les diverses actuacions que es fan amb música.

Actualment, a Mallorca i a la resta d'illes, les gloses populars continuen s'han actualitzat i continuen ben vives. Podeu sentir-ne d'uns estudiants de la Universitat de les illes Balears en aquest enllaç