Josep Carner: El cor quiet

Estampes

1 - "Casa que fou de pescadors"

Aquest poema presenta tres parts de llargada diversa i versos també d'un número de síl·labes canviant, tant d'art major com menor. La construcció presenta elements de paral·lelisme significatiu:

1) Es relaciona la casa amb una mar no visible, però pròxim: vv. 1-6.

2) Es descriu l'interior de la casa en relació a la situació del mar, que és a la vora, perquè "mai no s'apaga / en el cor ni en el sentit / el descabdellament indefinit / de la ressaga": vv. 7-16.

3) Aquell que contempla l'escena, el poeta, contrasta el passat de la casa amb el present. Compara la plenitud antiga, quan en plena activitat hi vivia una família de pescadors, amb el present en què la casa hi ha nous habitants deslligats de l'ofici de pescador. Aquest contrast s'assenyala sobretot en els versos 21-26:

Si abans, en una descripció hiperbòlica que transforma l'ofici de pescador en una arcàdia perduda, hi vivien "déus i deesses de peu nu". (v.22). Amb l'al·lusió dels pescadors a déus i deesses es fa una mitificació de la vida senzilla anterior, es veu idíl·lica.

Ara està habitada: "De gent exbotiguera la Fortuna /ara t'ha fet estatge" (vv.23-24). L'element que mostra el canvi de gent que ara no viu en harmonia amb la natura és la "caixa de música" i la "màquina de cosir" (vv. 25-26). 

4) Finalment, el poeta imagina novament aquella plenitud antiga i en un to nostàlgic i també de revolta contra aquesta situació, se la imagina diferent, com era abans, amb tot el seu esplendor i vida: "A gratcient, però, mon esma esgarriant, / jo de l'eixida veig en el mur esclatant"... (vv. 27-28)

5) Evoca una imatge final, una imatge imaginària, feta de colors i peixos. Imagina i restitueix aquella antiga vida, ara perduda, que creu que era com una arcàdia: amb "xarxes i rems" i amb "pesca" dels peixos de colors, i uns "lliris" (vv. 29-34). Davant els canvis de la casa pel pas del temps, hi ha un element d'eternitat: el mar.

La descripció és estàtica; s'hi aprecia una manca de verbs d'acció, a favor de verbs de sentits: "sento" (v. 24) o "veig" (v. 28). I oracions nominals, centrades en els objectes. És lògic, doncs, que hi hagi un ús de l'anàfora que ordena el poema: "Casa que fou de pescadors"... (v. 1); "Casa de blava socolada" (v. 7); "Casa amb un pou de grinyols repatanis" (v. 17). ja hem dit que la "casa" és un element central a El cor quiet.

Pel que fa a la mètrica, "Casa que fou de pescadors" combina els quartets i els versos apariats, tret dels 6 versos primers que presenten una combinació terciària: Abc BAC de nombre de síl·labes ben diversa: de l'alexandrí (v. 1) al vers de sols 3 síl·labes : "ver poma" (v. 3); i també: del decasíl·lab del vers 4 ("El meu carrer té la mar gaia al fons"), als octosíl·labs dels versos 5 i 6. Una combinació que mostra la riquesa mètrica i el virtuosisme carnerià.

La resta del poema està compost bàsicament per  versos decasíl·labs, versos alexandrins i octosíl·labs.

Els versos 13-16 i els 17-20 formen dos quartets encreuats; així com també els versos 31-34: A, B, B, A.

Els versos 23-26 formen un  quartet encadenat: A, B, A, B.

La resta són apariats; és a dir: rimen de dos en dos, i presenten un nombre de síl·labes divers.

Remarqueu el procediment utilitzat per Josep Carner, habitual en la majoria de poemes del llibre com ja hem tractat en un capítol anterior d'aquest llibre:

1. El poema s'inicia amb la descripció d'una escena, d'uns elements molt concrets extret de la contemplació del natural que serveix de motiu per descriure'l i d'on s'extrauran elements generals sobre la vida, les conclusions. És el pretext.

2. La natura és viva i es descriu, molt sovint en oposició entre un abans i un  ara: passat i present; se n'analitzen els canvis. O el record que en perviu. Habitualment es personifica, per tant la figura de la personificació és molt present en els poemes.

3. El poeta se situa en l'escena. Pren una determinada perspectiva. Aquesta presència ajuda a dividir el poema en les distintes parts que el componen.

4. S'arriba a una conclusió d'un nou ordre de realitat. Una extracció més global que pot ser ontològica, moral; però també més simple: de com canvia la vida amb el temps, els oficis, les cases...

2- Els tres altars. Anàlisi de la composició del sonet

El tres altars són 3 sonets alexandrins (de 6 + 6 = 12 síl·labes), formats cadascun per dos quartets i dos tercets, de rima consonàntica. Cada sonet esdevé el símbol d'un element de la natura. Així: "El Pou" es refereix a l'aigua; "La Finestra", al vent; i "La Llar" al foc. En "El Pou" Carner qualifica l'element concret d'un pou, el pretext amb què acostuma a començar un poema, en "un altar de l'aigua" (v.1) i en descriu l'evolució del cicle des dels núvols a l'aigua en els dos quartets. Passa després, en el primer tercet, a relacionar l'element, l'aigua, amb la humanitat: "volem ta companyia clara (v. 9) i en descriu els usos que en fem en la vida diària: rentar-nos la cara, o jugar-hi llançar-ne a algú altre entre la jovenalla, tant en el primer tercet com en el segon.

Els altres dos sonets estan organitzats de la mateixa manera. Els primers quartets presenten l'element, i el transformen en un element essencial de la vida humana, l'humanitza, el personifica. Després, en els dos tercets n'estableix la relació concreta. "La Finesta", per exemple, mostra com el vent agita casa seva, mentre a "la Llar", descriu els moviments que fa el foc en una llar de foc: "o, esprimatxat, t'estires amunt, igual que un pi." (v. 8).

El fet de convertir l'aigua, el vent  i el foc en "tres altars" torna a mostrar com els elements naturals, primigenis, mostren la seva eternitat en el transcurs dels segles, mentre la vida diària és mutable, canviant i efímera.

Utilitzeu aquests sonets per entendre i fixar l'estructura del sonet, composició central en la poesia culta moderna, del segle XX i clau en el llibre. Al llarg d'El cor quiet, i de Les estampes, en trobareu diversos i més enllà de si visualment les estrofes es presenten separades: 4 + 4 + 3 + 3.

.