6. Secció 3: Les estampes: tema i organització

Les estampes o les imatges

Les estampes és la secció més extensa d'El cor quiet. Consta de 44 poemes. S'anomenen "estampes", que cal llegir com a sinònim d'imatges. Implica una posició de calma per part del poeta. Una imatge suposa una fotografia aturada, en repòs, fixada en el vers. Cada poema podria ser una aquarel·la, una fotografia; i és de la suma de totes que el lector se'n fa una idea general.

El món que presenten "Les estampes"

El món que presenten aquests poemes sol ser  ordenat i força equilibrat; un univers força plàcid. Hi ha, doncs, una integració de l'individu en l'ambient i la realitat que es mostra en múltiples imatges, imatges, descripcions, sovint sornegueres, on apareix el joc, la ironia, o un joc de llenguatge. Sovint el poeta simplement vol fixar un instant de la realitat que contempla. Això implica una posició de confiança davant la vida, tot i que també s'imposa sovint, la idea de la banalitat de l'existència; és a dir: d'una certa consciència de la futilitat de les coses de la vida, de les glòries, dels èxits que Carner ja havia obtingut abastament amb anterioritat. I l'oblit en què tots caurem amb la mort.

Organització i divisió de la secció

S'organitza seguint el curs de l'any, el temps, i també l'espai, el lloc. Podem dividir la secció en dues grans parts.

La primera part se situa a la primavera i a l'estiu. Conté un total de 21 poemes: des de "Venus" que obre la secció, fins a "Festeig dominical". Presenta escenes dins de l'espai habitual del poeta. Hi descobrim aspectes de la naturalesa, del món vegetal. La bellesa natural en diversos moments del dia. Sovint en relació a aspectes humans, com la casa que delimita molt la distància entre la natura i l'espai estrictament personal on viu el poeta; i també la relació amb la feina de poeta, d'intel·lectual, i les relacions amb la família i els amics, tal com ja hem vist en analitzar "El beat supervivent". El poeta es deté en aspectes concrets que descriu i d'on extreu significat universal. Sempre dins un ordre social estable, sòlid i de l'afecte i l'amor familiar.

La segona part se centra en les estacions de la tardor i l'hivern. Conté un total de 16 poemes. També hi tenen molta presència les festes litúrgiques del calendari cristià: de l'Advent i Nadal a la Quaresma que ens situen novament a les portes de la primavera. De manera que assistim a tot un cicle anyal: la renovació de la natura que coincideix amb la resurrecció de Crist.