Josep Carner: El cor quiet

El beat supervivent

Aquest poema que tanca la secció Les nits dona resposta a molts dels interrogants exposats anteriorment. D'aquí que es pugui dir que és una avançada a la secció de l'Assenyament final. Es tracta d'un poema narratiu, compost de 15 quartets de versos regulars decasíl·labs i una estrofa de 5 versos, un quintet, que el tanca: A, A, B, B, A.

Introducció al poema:
Es tracta d'un poema narratiu llarg en què es fa una reflexió sobre el pas del temps. El jo poètic compara l'edat adulta a la joventut en una contraposició entre melangiosa i serena. El jo poètic s'identifica amb el mateix poeta que es presenta en una escena domèstica, vetllant, despert, mentre la resta de la casa dorm. Des de la quietud de la nit
recorda la seva joventut, la vida despreocupada, en definitiva el pas del temps i les responsabilitats de la vida adulta, bàsicament la família. També dibuixa la imatge de poeta envoltat de llibres. Aquesta imatge respon a la idea de poeta que té una posició social i un paper dins la societat, com es demanava durant el procés organitzatiu de la cultura que va ser el Noucentisme.

Anàlisi del poema:
El poema es divideix en 3 parts separades per la divisió estròfica dels quartets. En la primera part, composta de les 5 primeres estrofes (versos 1- 20), el personatge, un home de mitjana edat, el mateix poeta, es descriu en un ambient confortable en plena nit, acabades les tasques habituals (“Em distreu aquell pom de violetes, /... Fuig tot afany d'avui, tota cabòria”, vv. 13-17), en un moment de reflexió i repòs. La reflexió es produeix al mateix temps que fuma amb pipa; la descripció del fum, del “torterol” (v. 18) esdevé la forma d'evocar el pas del temps.

En la segona part, composta de les estrofes 6-11, l'objecte de la reflexió és la vida passada, la joventut sense
obligacions, ni responsabilitats, és a dir “el fadrinatge”: l'estar solter, en concret (vers 21). Aquesta part
s'allarga en la descripció d'una vida despreocupada, sense horaris i enamoradís (“tremolor davant un colze nu”, v. 24) de la vida que havia fet: “aquell ficar les mans a les butxaques / i arronsar-se d'espatlles com un rei”, vv. 31-32), fins i tot un cert desordre (“i no poder trobar la roba blanca / sinó quan del calaix ne penja un tros”, vv. 35-36) o portar una vida desordenada (“llevar-se tard, ja mig marcit el dia”, v. 41) i menjar quan et plau (“dinar quiet al menjador tot buit”, v. 42), etc.

En la tercera part, composta per les estrofes 12- 15, es reprèn l'evocació a la joventut: "Joventut, fadrinatge! Us allunyeu, / no pas massa remots de ma diada" (vv. 45-46) al·lusió emfàtica i paral·lela a la part segona que l'ha precedit, per passar a donar una visió global, general, de la joventut en la qual ens hi podem reconèixer. Després el torna al present. Es descriu físicament amb els primers senyals de maduresa: “la cella desatesa / i els primers
cabells blancs lluen subtils” (vv. 51-52) i, sobretot, en un context familiar de responsabilitat: la família, els fills i la muller (vv. 53-54) que descansen mentre ell els vetlla.

L'actitud és positiva, joiosa. El poeta accepta el present, la seva vida la seva “illa” el seu “reialme” / i somric jo mateix de mon mantell." (vv. 59-60).

El poema, però, es tanca també de forma narrativa amb el quintet final en què el poeta surt realment, físicament, de casa seva. Aquest fet, de sortir de l'entorn de casa es fa molt habitual al llarg de tot el llibre. Us servirà d'element  per analitzar els poemes. El jo poètic viu entre les nombroses tasques a realitzar, o entre la lluita domèstica i vital; també al·ludeix a l'ambientació nocturna, a la nit, a “l'entrada en un espai màgic”.
Mentre els altres dormen, el poeta s'interroga sobre la realitat; és un recurs propi del corrent postsimbolista al qual Carner s'aproxima en aquest llibre.

Conclusions

La descripció del poeta enmig d'una domesticitat burgesa, en què el poeta atén les seves tasques habituals respon a la visió dels anys vint en què la feina intel·lectual, a diferència del Modernisme, s'integra en la societat. En aquest sentit el títol del poema defineix molt el personatge: “beat”, relacionat amb bondat i tasca ben realitzada, religiosa; “supervivent” que el relaciona amb Ramon Llull, un referent important en aquest llibre:

Elements formals

Carner és un virtuós del vers i de les seves tècniques.
El poema està escrit en versos decasíl·labs (4 + 6) habitualment cesurats després de la quarta síl·laba.
Els versos s'agrupen en quartets que rimen entre ells de forma A, B, A, B (rima encadenada) o creuada (A, B, B, A).

RECORDEU QUE la rima es fa a partir de l'última vocal accentuada. No de la consonant que la precedeix en la mateixa síl·laba.
Així per exemple els 8 primers versos tenim:
perilla / Mitjanit / filla / llit : A, B, A, B
tocades / claror / ensonyades / menjador: C, D, C, D

RECORDEU QUE la rima és fonètica, no gràfica. Així, per exemple, els 4 darreres versos de la primera part tenim:
“cabòria” rima amb “memòria” (rima de mots esdrúixols, les dues “os” han de ser obertes”: rima  lírica)
“torterol” rima amb “volt” (rima de mots aguts: masculina. La lletra “te” de “volt” és muda).

Un vers de rima masculina sense cesura és, per exemple,:
“com – un - su - per -vi - vent – mis – te – ri - ós”