L2AP2_Exercicis sobre textos

El procés polític del segle XIX

Malgrat la Restauració absolutista que va seguir a la derrota de Napoleó, les forces burgeses no estaven disposades a renunciar a les conquestes heretades de la Revolució Francesa i de la invasió napoleònica.

Al llarg del segle XIX, la burgesia va lluitar per augmentar la seva hegemonia, limitant les prerrogatives reals mitjançant constitucions i excloent de l'exercici del poder a les classe populars, mitjançant el sufragi censatari. De 1815 a 1848, la burgesia liberal va consolidar el seu domini implantant a tota Europa règims constitucionals.

A partir de 1848, l'empenta dels sectors socials que havien estat mantinguts al marge del liberalisme (petita burgesia i proletariat obligarà a la burgesia conservadora a ampliar la base social de l'Estat, concedint el sufragi universal (masculí).

En Alemanya i Itàlia, el desenvolupament de les forces productives generat per la industrialització que s'havia iniciat en alguns Estats, es veia obstaculitzat pel fraccionament del país i per l amenaça d'un mercat interior. La unificació d'aquest països es convertia en una condició indispensable per al desenvolupament del capitalisme; així els estats més industrialitzats (Prússia a Alemanya, Piemont a Itàlia) són els quins van encapçalar el procés d'unificació nacional.

En 1871, els nous estats alemany i italià apareixien a l'escenari europeu.

A partir d'aquesta data, la burgesia, ja té bé avençat el seu domini polític, es llença a la cursa de la recerca de nous mercats, que li asseguren el ràpid increment dels seus beneficis.

Font: DUROSELLE: Europa de 1815 a nostres dies..