5.6.Postmodernitat i altres tendències

A la dècada dels 80, com a reacció davant de l'art conceptual sorgeixen nous moviements que parteixen d'una base en comú d'ideologia postmoderna:

  • Neoexpressionisme ( nascut a Alemanya i desenvolupat també a EUA)
  • Transvanguardia ( la manifestació del movimenta Itàlia)

Trets en comú són:

    • Es recupera la figuració expressiva tot donant noves interpretacions.
    • Ús de suports molt grans
    • intenció de tornar a treballar en base la bidimensionalitat del suport (cavallet)

Tot i això, cada corrent té els seus propis matissos:

 

    • Neoexpressionisme: nascut a Alemanya, destaca per l'ús de nombrosos signes, figures de gammes cromàtiques així com colors intensos. Hi destaquen artistes com: Kiefer i Baselitz ( caracteritzat per invertir els personatges dels seus quadres a mode provocatiu). A EUA podem trobar artistes de renom com Basquiat, Schnabelo o Haring amb un llenguatge més propi.
    • Transvanguardia: bàsicament es va desenvolupar a Itàlia. Amb diferents tècniques va treballar retrats, paisatges, temes mitològics...tot i això destaca per la barreja en alguns casos d'elements figuratius i abstractes. Hi destaquen: Sandro Chia, Enzo Cucchi Francisco Clemente. Aquest corrent influncià artistes com Miquel Barceló i José Maria Sicília.

  

A l'esquerra Kiefer. Al pintor desconegut (1983), oli, xilografia goma, laca, làtex i palla sobre tela. Carnegie Museum of Art, Pittsburgh ( EUA). A la dreta, Baselitz. Les noies de l'om III (1981), Centre George Pompidou, París.

A partir dels anys 80 s'accelera la nova creació de tendències amb l'anomenat fenomen Revival. Dins dels moviments revival destaquen els moviments anomenat Pattern &decoration, el Neominimalisme ( basat en l'abstracció geomètrica) o el Neo-Pop (relacionat amb el món del còmic, cinema o dibuixos animats).

Així doncs, als EUA, paral·lelament, moviments com l'art marginal que promovia artistes del món del graffiti com Basquiat o Haring. Aquest art de carrer, s'ha popularitzat a escala mundial amb artistes, entre d'altres, com Banksy, Muelle o Aryz ( a Espanya).

Altres artistes com Koons o Hirts, busquen la provocació amb noves formes d'art vinculades a grans galeries; i és que a partir d'aquest moment l'art ja no es pot desvincular de l'economia així com de les noves tecnologies fet que marcarà el concepte d'originalitat de l'obra així com els límits i el replantejament de l'art.

 

A l'esquerra, Haring. Retrospectiva (1989), en ella s'h observa la influènci del món del còmic. A la dreta, Koons. Puppy (1992), flors, terra, fusta i ceràmica. Bilbao En ella s'hi aprecia la provocació a partir de l'art kitsch que trenca amb l'art tradicional.

Altres tendències: art digital

    A finals del segle XX i principis del XIX i com a conseqüència de les noves tecnolgies sorgeix el Vídeo Art, en el que el vídeo passa a tenir una finalitat artística.

    Les bases d'aquest moviement les trobem en Nam June Paik, coreà, i l'alemany Wolf Vostell que posaven en qüestió el paper de l'espectador enfront el món de la comunicació, icones televisives.... Dins aquest corrent hi podem difereciar:

    Vídeo acció :performance, body-art, land-art)

    Vídeo experimental ( amb suport videogràfic, vídeo-instal·lacions...)

    Entre els artistes més destacats trobem: Viola, Hill o els catalans Muntadas i Torres.