5.5.Art conceptual i Art povera

A la dècada dels 50, va haver-hi un nou canvi pel que fa al concepte d'art que s'havia entès fins el moment.

L'art conceptual es centrava en la idea que una obra artística com a tal no és el que emociona l'espectador si no el concepte que representa i que percep, no l'objecte material. Kosuth és un dels artistes que reflexiona sobre els diferents nivells de lectura d'una obra. En general les obres d'aquest corrent van ser totes antiacadèmiques i amb la intenció de fer reflexionar a l'espectador sobre diversos aspectes com el paper de l'artista, l'art comercial...

Van introduir-se paral·lelament innovacions en els suports tradicionals fins a fer-los desaparèixer ( cavallet, escultura...) . D'aquesta manera s'iniciava la creació dels esdeveniments "happenings" com a espectacle artístic així com les "performances" en les que a partir de "recreacions plàstiques" volia incitar la participació de l'espectador.

Altres variants que van sorgir foren les instal·lacions, el Land art ( amb la manipulació del paisatge com a obra artística on destaquen Smithson o Goldsworthy), el Body art ( on el cos forma part de la creació artística amb Brus o Mülh)

 

 

A l'esquerra, Kostuth. Una i tres cadires (1965)fusta, fotografia i plafó imprés. Museum of Modern Art, Nova York. A l'esquerra, Shigeko Kubota. Vagina painting (1965) fotografia de la performance a la Perpetual Fluxest de Nova York. Colecció de Fluxus de Gilbert i Lila Silverman., En ella s'hi plantegen qüestions com per quina raó els homes dominen el món artístic, quina diferència hi ha entre l'obra d'una dona i un home o si simplement és una qüestió sexual.

 

Als anys 80,van aparèixer noves formes com el vídeo art i la viodeperformance amb Nam Juna Paik o Andrea Fraser. Tot i que cada artista va seguir diferents variants, tots ells usaven l'art per crear conceptes propis. Així, trobem grups com el Grup Gutai i el Grup Fluxus o bé individualitats artístiques com el citat Kosuth, Haacke, Beuys o Yoko Ono.

 

Finalment sorgeix l'any 1967, acunyat pel crític Celant, l'Art povera o art pobre. Aquest art:

    • Busca la bellesa dels materials que històricament no s'havien considerat nobles en el camp de les arts.
    • Obres fetes amb materials pobres com sorra, pedres, vidres, branques...
    • Intenten restar la fredor d'altres corrents.
    • Destaquen artistes tals com Pistoletto o Manzoni.

Manzoni. Merda d'artista núm 047 (1961). Llauna i etiqueta. Collezione Attilio Codognato, Venècia. L'obra desprèn una forta crítica al consumisme artístic a partir del plantejament si tot allò que fa un artista és realment art.