Apunts reforç Segones Avantguardes
Apunts reforç Segones Avantguardes
5.2.Neofiguració pictòrica i Pop-Art
Enfront els corrents on dominava l'abstracció, va sorgir altres corrents que reivindicaven la figuració com a tret artístic definitori.
Neofiguració
La Neofiguració reivindicà de nou la figuració en les obres artístiques i destaquen artistes com:
-
- Bacon: creador d'espais angoixants on els personatges representats mostren situacions d'angoixa física i psíquicament.
- Balthus: amb obres d'adolescents en ambients burgesos
- Lucian Freud: amb retrats de models durament despullats davant el món mostrant com es troben de desvalguts davant el moment en que són pintats.
A l'esquerra, Bacon. Innocenci X enmig d'una vedella escorxada (1954), oli sobre tala. Art Institute of Chicago Museum, Chicago. En l'obra s'hi aprecia l'angoixa recreada per l'artista en una ambient clarament claustrofòbic. A la dreta, Freud, Dempeus davant dels draps (1988-1989), oli sobre tela. Tate Gallery, Londres.
Pop- Art
La nova recerca de la figuració però té el seu màxim exponent en el Pop Art. El nom d'aquests corrent l'encunyà el crític d'art Lawrence Alloway i l'emprà per designar l'art que sorgí a la dècada dels anys 50 fins els 70 paral·lelament a Londres i Nova York. Aquest art es caracteritzava per:
-
- Art inspirat en productes populars de consum de masses.
- Marcat caràcter figuratiu a partir de imatges relacionades amb el consum i de fàcil comprensió ( a diferència de l'Expressionisme Abstacte).
- Els artistes es fixen en models del seu propi món. No els cal buscar models antics.
- Aquests models sorgeixen del seu món amb una mirada irònica: còmics, revistes, retrats de personalitats famoses,
- Aplicació del color pla, amb pocs matisos.
- Tècniques de producció serigrafiada ( per tal d'incidir més en l'aspecte consumista de l'art).
Entre els màxims representants d'aquest moviment destaquen: Andy Warhol ( màxim representant), Lichtenstein, Rauschenberg,Johns,Wesselman, Oldenburg, Hockney i Segal.
A Europa, hi destacà Hamilton i a Espanya Arroyo, Genovés, l'Equip Realitat i l'Equip Crònica, que a partir d'imatges d'origen fotogràfic o de la història de l'art descontextualitzades creaven noves representacions artístiques per criticar la repressió de la dictadura de Franco.
A l'esquerra, Hockney. La gran capbussada (1967) acrílic sobre tela. Tate Gallery, Londres. En ella s'hi veu expressada la solitud a partir de l'absència ( cadira buida d'algú que s'ha capbussat). A la dreta, Hamilton. Senzillament. Què és el que fa que les cases d'avui dia siguin tan diferents, tan atractives?(1956). Kunsthalle, Tübingen.
A l'esquerra, Oldenburg: Llumins (1992), Barcelona. On veiem la representació a gran escala d'un objecte quotidià. A la dreta, Lichtenstein. Whaam (1963), acrílic sobre tela. National Gallery of Art, Washington, DC. On els protagonistes pertanyen al món del còmic.
A l'esquerra, Warhol. Sopa Campbell's (1965), acrílic i serigrafia sobre tela. Producció seriada present en diverses col·leccions i museus. A la dreta, també podem observar una obra de Warhol on representa un personatge famós, en aquest cas l'actriu Marilyn Monroe (1962).
Coincidint cronològicament, trobem el Nou realisme francès. En alguns aspectes es pot equiparar a l'art Pop tot i que hi ha certes diferències. Ai´xi com el Pop-Art reflectia una visió positiva i agradable de la societat de consum, aquest corrent tenia un to crític molt més marcat fins arribar a representar els aspectes menys agradables del consumisme. Alguns dels autors a destacar en son Yves Klein i Armand Fernandez ( Arman).