Apunts reforç Segones Avantguardes
Apunts reforç Segones Avantguardes
3.2.Arquitectura High Tech i arquitectura d'autor
De forma paral·lela al moviment postmodern, durant les dècades dels anys 80 i 90, sorgeix un nou corrent arquitectònic: l'arquitectura High Tech. Aquesta tendència es caracteritza per:
-
- L'exhibició dels components tecnològics de l'edifici.
- Els arquitectes a destacar dins aquest corrent són: Santiago Calatrava, Norman Foster i Richard Roger que juntament amb Renzo Piano foren els creadors del Centre Georges Pompidou de Paris.
A l'esquerra, Calatrava. Pont Lusitània (1991). Mèrida, Badajoz. A la dreta, Piano i Rogers. Centre Georges Pompidou (1971-1977), París. L'edifici en la seva pròpia estructura exhibeix la tecnologia emprada per a la seva construcció.
Per altre cantó, i al mateix moment, sorgeix el moviment desconstructivista basat en la premisa del filòsof Jaques Derrida " la forma és el resultat de la fantasia".
-
- DIns aquest corrent hi destaca sobretot Frank Gehry o l'arquitecta iraniana Zaha Hadid.
Les noves tendències així com les necessitats de les grans ciutats crearen museus, centres comercials, estadis, hospitals...Aquestes construccions en gra part foren promogudes per l'Administració pública amb finalitats com revitalitzar zones deprimides o simplement cobrir les necessitats de la societat actual.
Gehry. Guggenheim Bilbao Museoa (1997), Bilbao. El desconstructivisme considerava que l'arquitectura era un art i com a tal l'edifici s'havia d'entendre com una escultura.
Finalment, trobem el que s'anomena arquitectura d'autor, en la que s'hi encabeixen els anomenats "arquitectes estrella" els quals es troben a cavall entre l'arquitectura i l'enginyeria. Autors que conviuran amb un nou racionalisme de línies clares i espais diàfans. Dins aquest selecte grup s'hi troben artistes ja citats com Gehry, Calatrava o Hadid així com d'altres tals com Koolhaas, Pierre Meuron, Moneo o Richard Meier i la seva arquitectura blanca. Tanmateix destaca el francès Jean Nouvel, amb una obra centrada en la recerca de la transparència i la il·luminació.
Jean Nouvel. Torre Agbar de Barcelona (1999-2005). Les finestres que omplen la façana de l'edifici tenen la funció d'aconseguir aprofitar al màxim la llum solar tot creant un espai interior uniformement il·luminat.
Finalment, ja entrat el segle XXI, la tecnologia és cada cop més present en l'arquitectura.
Els països emergents inverteixen en una arquitectura basada en l'espectacularitat de l'alçada dels gratacels. Així, actualment els gratacels més alts i espectaculars els trobem en països co Aràbia, Xina o Malàisa
A part de l'espectacularitat en les construccions, la tecnologia ha permès obres com el viaducte de Millau ( França) o bé l'Eurotúnel que uneix Anglaterra i França per sota del canal de la Mànega.
Skidmore, Owings and Merill (SOM). Burj Khalifa (2004-2010). Dubai ( Emirats Àrabs Units). Cada cop hi ha més competència pel que fa l'alçada dels gratacels que ha passat a ser un símbol de poder econòmic. En aquest cas, el Burj Khalifa fa 828m d'alçada.