5.1.Expressionisme abstracte/ Informalisme

El primer moviment a destacar dins les Segones Avantguardes és l'expressionisme abstracte, anomenat també Informalisme a Europa.

Expressionisme abstracte

L'expressionisme abstracte es caracteritzava per:

    • renunciar a la racionalitat compositiva ( o formal).
    • recerca cap a l'automatisme espontani. Predomini de l'expressió a través del traç espontani.
    • Dins l'anomenat expressionisme abstracte hi conviuen diferents tendències com els pintors gestuals, la pintura cal·ligràfica o la pintura espacialista.

Als EUA hi destaquen dos pintors que pertanyen al corrent gestual:

    • Jackson Pollock: Fou el principal integrant d'aquest corrent. De fet, el moviment de l'expressionisme abstracte s'inicia l'any 1947 amb el seu primer dripping, una pintura que s'allunya del llenguatge figuratiu i fusionava l'automatisme surrealista amb l'abstracció. Fou el creador de l'action painting, que integrava l'artista dins l'obra i del dripping tècnica que es basava en el degoteig i els regalims de la pintura. Pollock pretenia integrar-se en la pintura tot donant vida a l'obra. Per aquesta raó, l'autor s'estenia a terra i a partir dels traços i esquitxos intentava expressar el seu estat d'ànim.
    • Willem de Kooning: l'artista també es basà en traços gestuals tot i que mai va perdre del tot la figura humana angoixada en la representació de les seves obres i on es percep certa influència de Picasso.

  

A l'esquerra, Jackson Pollock pintant ( 1948), fotografia.  En ella s'hi observa la seva tècnica de l'action painting, un element cabdal per entendre la seva obra. A la dreta, De Kooning. Dona I (1950-1952), oli sobre tela. Museum of Modern Art, Nova York. Tot i que l'autor es considerat dins l'expressionisme abstracte va mantenir certa figuració en les seves obres.

Altres pintors els podem incloure dins la pintura cali·ligràfica:

    • Mark Tobey que quedà fascinat per la cal·ligrafia xinesa.
    • Franz Kline, l'obra del qual destacava per grans pinzellades i l'ús restringit del blanc i el negre ( tot fent referència a la cal·ligrafia oriental)

Finalment altres pintors es van decantar per una pintura espacialista caracteritzada per:

    • absència total de violència gestual.
    • Els colors s'aplicaven per capes tot creant transparències i camps de colors expressius.
    • Destaquen els autors Rothko, Newman, Ad Reinhardt i Still ( que inicien el camí al minimalisme)

Fora de tots aquests corrents interns destaca l'obra de Motherwell i Gottlieb

 

A l'esquerra, Tobey. Radiació ciutadana (1944), guaix sobre cartolina. Col·lecció privada, Zuric. Amb influència de la cal·ligrafia xinesa, l'obra és un clar exemple de la pintura cal·ligràfica. A la dreta, Rothko. Magenta, negre, verd i taronja (1949), oli sobre tela. Museum of Modern Art, Nova York. Exemple de pintura espacialista en la que s'observen les transparències entre els colors així com la geometria irregular dels rectangles.

Informalisme

Paral·lelament a Europa, poc abans de la finalització de la Segona Guerra Mundial, s'hi desenvolupa el que s'anomena Informalisme. Aquest corrent rep el nom que li atorgà Michel Tapié l'any 1951 per fer referència a la pintura abstracta dels artistes europeus entre les dècades de 1940 i 1950. Aquesta pintura es caracteritzava per :

 

    • barrejar grans quantitats de pintura amb diversos materials per crear una obra amb relleu ( sorra, vidres trencats, carbó...)
    • L'obra sempre tenia d'alguna manera l'empremta de l'artista, ja fos amb la tècnica emprada ( assamblage,collage, dripping...) o bé per l'elecció dels materials.
    • Artistes que hi destaquen són : Hartung, Mathieu, el grup CoBrA ( Copenhaguen, Brusel·les, Amsterdam), així com Fontana i Dubuffet.

A Espanya i Catalunya van sorgir dos grups:

    • A Barcelona, el grup Dau al Set, dirigit per Joan Brossa ( poeta i creador de poesia visual), amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats.
    • A Madrid, el grup El Paso, format entre d'altres per Millares ( treballava amb teles de sac), i Saura .

 

  

A l'esquerra, Millares. Quadre 85 (1959), oli sobre xarpellera. Col·lecció d'art contemporàni de la Fundació "La Caixa", Barcelona. A la dreta, Tàpies. Creu i R (1975), tècnica mixta sobre fusta de contraplacat. Col·lecció MACBA, Barcelona. En ella s'hi poden apreciar les diferents textures dels materials com la sorra, tela,pedres, pintura o el grafit del llapis.