Apunts reforç Segones Avantguardes
Apunts reforç Segones Avantguardes
3. Arquitectura
L'arquitectura de la segona meitat del segle XX va haver d'assolir la tasca de reconstrucció de l'Europa de la postguerra. Tot i això, també generà una nova arquitectura per la creació de ciutats de nova planta com el cas de Brasília ( Brasil). L'arquitectura posterior a la Segona Guerra Mundial destacà per la gran personalitat dels seus arquitectes amb grans projectes adjudicats a partir de concursos internacionals.
Tot i que en un primer moment es mantingué el funcionalisme de l'etapa anterior, a partir de la dècada dels 70 es van començar a imposar nous plantejaments arquitectònics on la tecnologia va passar a ser un element més de la construcció.
Un altre aspecte que marcà l'arquitectura d'aquesta etapa fou l'exili dels grans arquitectes i que continuaren la seva tasca als EUA. En un primer moment els principals arquitectes van seguir els paràmetres funcionalistes de l'etapa anterior a la guerra:
-
- Mies Van der Rohe: destacà per crear una nova tipologia de gratacels a EUA amb unes façanes de vidre a mode de cortina. Un exemple n'és l'edifici Seagram a Nova York.
- Luigi Nervi i Pio Ponti: trencaren amb l'ortogonalitat dels gratacels amb la torre Pirelli de Milà.
- Le Corbusier: continuà amb projectes utòpics tot i que va començar a treballar amb línies més suaus i expressives. Projectà dos grans referents per l'arquitectura contemporània: la Unitat d'habitació de Marsella i la Capella de Nostre Dame du Haut a Ronchamp. En ambdues construccions s'hi observa el formigó vist, el mateix l'anomenà " formigó en brut" d'aquí a que aquesta nova tendència s'anomenés Brutalisme. Aquesta nova tendència deixava sense revestir els materials emprats en la construcció utilitzats que fins aleshores eren considerats freds i pobres: formigó, bigues, totxanes...
- Lluís Sert: Exiliat als EUA com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, exercí com a professor a les universitats de Yale i Harvard. Dissenyà la Fundació Miró de Barcelona.
- Wright: dissenyà el Guggenheim Museum de Nova York.
A l'esquerra, Van der Rohe. Edifici Seagram (1954-1958), en ell s'hi observa l'efecte de cortina de vidre que ja fou inicialment emprada al Bauhaus. A la dreta, Le Coubusier. Notre -Dame-du-Haut (1950-1955). Ronchamp ( França).
A l'esquerra, Wright. Interior del Guggenheim Museum (1956-1959), Nova York. Aquest museu passà a ser un nou referent pel que fa a l'elegància de les línies,la distribució dels espais així com la llum zenital que el caracteritza. A la dreta, Josep Lluís Sert. Fundació Miró (1975), Barcelona. En la construcció de caire funcionalista, s'hi observen tant les línies geomètriques com la simplicitat estructural.
L'arquitectura de la segona meitat del segle XX comença a suavitzar la fredor del racionalisme a partir de l'ús de materials i noves formes. En aquesta línia hi destaca:
-
- Alvar Aalto: Representant de l'escola nòrdica d'arquitectura contemporània i en una línia més organicista, comença a allunyar-se del racionalisme amb l'ús de materials càlids contrastant amb el brutalisme.Així doncs, en les seves obres hi emprà el formigó, el ferro o el vidre juntament amb terra cuita o fusta apropant així l'obra a un caire més regional tot conjuntant modernitat i tradició.
- Saarinen amb la Terminal de la TWA de Nova York i Utzon amb l'Opera de Sidney, protagonitzen un estil neoexpressionista on les línies corbes són les protagonistes de l'arquitectura.Utzon emprà en les seves obres materials com el formigó armat, el vidre, la ceràmica o l'acer.
Utzon. Òpera de Sidney (1957-1973), Sidney, una icona per a la ciutat.
A Espanya, durant el franquisme,dins les avantguardes arquitectòniques hi destaca el Grup R amb Oriol Bohigas, Josep Maria Coderech, Josep Maria Martorell, Antoni de Moragas o Josep Maria Sastres.