6.1. Corrent centrada en la perspectiva

  

La primera de les corrents pictòriques del Quattrocento destaca per centrar-se en les tècniques per crear perspectiva i en la composició. En ella hi destaquen els següents artistes: Massaccio i Piero della Francesca.

 

Massaccio (1401-1428):

 

    • És l'iniciador del Renaixement en pintura.
    • Mantingué influència de Giotto i treballà la perspectiva lineal. Aquesta perspectiva és aquella que intenta crear tridimensionalitat en un espai bidimensional a partir de punts de fuga de les línies. Artistes com Brunelleschi i Alberti van descobrir les lleis matemàtiques d'aquesta perspectiva.
    • Es centra en la composició, ressaltant les figures i el paisatge sobri deixant enrere el detallisme.

    

A l'esquerra, La Trinitat ( 1425-1428), fresc. Santa Maria Novella, Florència. Aquest fresc fou la primera aplicació pràctica de les lleis de la perspectiva, simulant una capella lateral que realment no existeix. S'observa un esquema compositiu piramidal amb un punt de fuga central. A la dreta, Massaccio, Tribut de la moneda (1425), fresc. Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine, Florència.

  

  

Piero della Francesca (1416-1492):

 

    • Fou un altre dels artistes interessats en la perspectiva i en l'harmonia de la geometrització dels espais.
    • Estigué sota el mecenatge dels Ducs d'Urbino.
    • Algunes de les seves obres més conegudes són La llegenda de la Vera creu,la Madonna del duc d'Urbino o la Flagel·lació de Crist.

 

Piero della Francesca, La Flagel·lació (1450-1460), tremps sobre taula. Galleria Nazionale delle Marche, Urbino (Itàlia).

 

Altres artistes que van destacar dins aquest corrent pictòric foren: Andrea Mantegna, Andrea Castagno o Paolo Ucello; els quals van treballar tan les tècniques de la perspectiva com el domini dels escorços.

 

  

A l'esquerra, Mantega, Crist mort (1470), oli sobre tela. Pinacoteca di Brera, Milà. A la dreta, Òcul amb putti i dames de companyia mirant (1465-1474), fresc. En les dues obres es pot apreciar la utilització de l'escorç per crear composicions més complexes.