2. Anàlisi formal i estilístic d'una obra pictòrica

La forma

    • És el resultat de la combinació de la nia ( o dibuix) i el color; que donen com a conseqüència la construcció del volum, de l'espai interior en el que també intervé la llum ( i l'ombra). Observem l'exemple per comprendre-ho:

En la pintura de l'absis de Sant Climent de Taüll, el mestre fa servir la línia per delimitar les figures que resulten planes, no tenen volum. Tampoc construeix un espai interior, és un espai pla. El color és pla, és a dir, no té matissos...Per contra, a l'Escola d'Atenes de Rafael, l'artista construeix un espai interior per mitjà de les edificacions dibuixades en perspectiva i marcant les zones de llum i d'ombres. Les figures més properes són més grans que les llunyanes i al pintar-les amb volum per mitjà del dibuix, l'ombrejat i intensitat de color prenen volum i ocupen un espai.

                                    

A l'exemple de Taüll no hi ha una llum interna específica. Tot està il·luminat per igual. Rafael en canvi, marca perfectament les diferents zones de llum zenital i ombra creant una il·lusió de profunditat. Una llum focalitzada serà pròpia del Barroc.

De la mateixa manera en la primera pintura, els colors són plans i serveixen de base per a que l'artista dibuixi plecs de la roba o els trets de la cara...Es distribueixen per zones simètriques geomètricament per tal de mantenir l'equilibri de color en tota la composició. Rafael en canvi busca la mateixa simetria però distribuint els colors de manera equilibrada però no geomètricament. Mira que quedin equilibrats els colors per a que una zona del quadre no " pesi més que una altre".

    • En resum la forma pot ser:
      • Dibuixística o tancada quan predomina la línia, és a dir, les formes tenen ben marcats els contorns.
      • Pictòrica o oberta quan aquestes línies no estan ben delimitades i per contra el que trobem és un difuminat o taques de pintura.

La composició

    • Un punt bàsic en l'anàlisi formal d'una pintura és la composició. Aquesta, es pot esquematitzar en uns plans o línies mestres que van varian amb cada estil. Seguint amb l'exemple anterior, a Taüll, la composició romànica és totalment geomètrica: les línies externes de Crist formen un rombe emmarcat per una el·lipsi que té a la base quatre cercles que emmarquen els evangelistes.
    • Aquesta composició pot ser oberta o tancada:
    • La composició tancada o centrípeta: s'organitza entorn un eix central al que conflueixen tots els elements de la composició. Els elements miren cap a l'interior. És com si l'espectador veies l'escena a través d'una finestra. En canvi
    • La composició oberta s'organitza a partir d'un element lateral o extern a l'obra i fa la impressió que l'espectador forma part de l'escena, del mateix ambient. En aquest cas, els elements miren cap a l'exterior de la composició.

  •                   

Com a exemple de composició tancada podem posar d'exemple les dues obres anteriorment comentades.

En quan a exemple de composició oberta dos exemples els tindríem amb les obres de " La llibertat guiant al poble" de Delacroix o l'obra " Impressió, sol  ixent" de Monet.

Línies compositives/ Moviment

    • Un altre aspecte a examinar és el moviment, el qual ve donat per la disposició dels elements diferents de la composició. Un quadre amb moltes línies verticals i horitzontals donarà una sensació de repòs, un altre amb diagonals o línies corbes o en espirall, donarà sensació de moviment, amb molta més tensió
    • Les línies compositives són aquelles línies que organitzen i articulen l'obra, poden ser línies diagonals, verticals,horitzontals, També podem fer referència a si són línies més estàtiques o per contra són línies que donen la sensació de moviment sent corbes, cotracorbes...

Perspectiva

    • La perspectiva fa referència a la creació d'un espai tridimensional en un espai bidimensional, com és el cas de la pintura, a partir de la geometria. Hi ha diferents maneres de crear aquest efecte tridimensional, per tant trobem diferents tipus de perspectiva; algunes de les més destacades són:
        • Aèria: és aquella perspectiva que crea espais virtuals en dimensions reals i que utiltiza i capta el clima atmosfèric que crea la llum, un exemple en seria el quadre de les Meninas, de Velázquez.
        • Atmosfèrica: aquesta perspectiva es basa en la tècnica del "sfumato" de Leonardo da Vinci. Aquesta consisteix en usar colors freds en els plans més allunyats i difuminar el contorn de les figures per tal de plasmar els matissos de l'atmòsfera. Un exemple n'és el quadre de Leonardo, Mare de Déu de les Roques.
        • Jeràrquica: és aquella que en la que no es té present la proporció virtual sinó la simbòlica, és a dir, es representa segons la importància simbòlica de les figures representades. Un exemple de perspectiva jeràrquica el trobem en els frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll.
        • Lineal: en aquest cas la tridimensionalitat s'intenta crear a partir d'un punt de fuga creat amb les línies de la composició, sorgí durant el Quattrocento. Un exemple clar seria l'Escola d'Atenes de Rafael.

             

   D'esquerra a dreta: Las Meninas de Velázquez, Mare de Déu de les Roques de Leonardo, els frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll i l'Escola d'Atenes de Rafael.

Geometria/ Simetria-Asimetria

    • Fa referència a les formes generals de l'obra, si són circulars, triangulars...En quan a la simetria/asimetria hem de fer referència a si l'obra queda dividida ( ja sigui en vertical o horitzontal) de forma equilibrada i igual, és a dir, de forma simètrica; o queda descopensada de forma asimètrica.

Línia de l'horitzó/ Punt de vista del pintor

    • El punt de vista del pintor és un altre punt que podem analitzar i el qual també canvia segons canvien els estils, és important ja que marca l'enquadrament de l'obra. Per exemple, al gòtic sol ser alt, és a dir, l'artista està per sobre de la línia de l'horitzó, com pujat en un turó des del que veu tot el paisatge. És el Renaixement quan comença a posar-se a la mateia alçada de l'escena que representa. Amb el Barroc es segueix la mateixa tendència però a vegades apareixen enfocaments de picat o contrapicat sempre cercant el contrast.

Llum i cromatisme

    • .Quan analitzen una obra pictòrica hem de comentar si la llum representada és una llum real o artificial, si hi ha clarobscur, si no hi ha llum...Hem de tenir present que el relleu en pintura s'aconsegueix segons l'efecte de la llum sobre els cossos representats, és el que marca el volum de les figures.
    • En quan al color, hem de valorar si s'utilitzen colors freds ( com el blau, verd...) o càlids ( groc, vermell...)

Relació amb l'entorn urbanístic i arquitectònic / Anàlisi estilístic

    • Hem de tenir present que de vegades les pintures formen part d'un conjunt, és a dir, es troben en un espai arquitectònic o urbanístic i això els pot aportar un significat diferent o especial.
    • Finalment cal descriure tots aquests elements i fer-ne l'anàlisi estilístic, és a dir,  veure finalment a quin estil pertany segons les seves característiques i la seva relació amb l'entorn urbà.
    • Tots els elements han de ser descrits així com la seva combinació, ja que a cada estil és diferent.
    • En resum, una vegada analitzats tots els elements  i coneguda la seva composició, s'ha de relacionar l'obra amb un estil en concret i assenyalar quins són els aspectes que són coincidents per tal de poder justificar perquè es classifica l'obra en aquell estil concret. 
    • Per respondre aquest punt cal conèixer molt bé les característiques generals de la pintura de cada estil.