Com comentar una obra arquitectònica

2. Anàlisi formal i estilístic d'una obra arquitectònica

Bàsicament l'estudi d'un edifici es fa sobre: els espais interiors, els elements tècnics i estructurals, els elements decoratius i els espais exteriors. Així doncs quan analitzem els espais interiors podem comenençar tractant el tipus de planta.

1- La planta

Un aspecte fonamental al comentar una arquitectura és la planta ja que és la que crea els diferents espais de l'edifici.  Aquesta planta doncs, pot ser longitudinal, central, cruciforme ( de creu llatina o grega) el·líptica, poligonal, irregular...

La planta ja ens diu la posició interna de l'edifici, les estances, els passadissos, si té cúpula o cimborri...Ens indica el punt o espai intern principal on es dirigeixen les línies.

En termes generals cada estil té predilecció per un tipus de planta.

Cal doncs descriure el que es veu. Per exemple l'esglèsia de Sant Llorenç de Brunelleschi, té una planta longitudinal, en forma de ceu i amb una cúpula al creuer, en canvi la de San Carlo de Borromini té una planta el·líptica.

A la pàgina 401 del glossari del llibre podeu observar diferents tipus de planta.

A.   B.     c.  

La planta circular (A), la basilical ( B) o la planta de creu grega ( C) són alguns exemples de planta que podem trobar al comentar una obra arquitectònica

2- Sistema constructiu

Un segon gran apartat a comentar són els elements tècnics i estructurals, que englobarien els materials, els elements de suport, els elements suportats així com la il·luminació.

Quan parlem del sistema constructiu d'un edifici ens trobem amb els elements de suport que són aquells que donen estabilitat a l'edifici i ajuden a sostenir les cobertes dels edificis. Alguns exemples són els pilars, els contraforts, els arcbotants, els murs o les columnes.

Hem de tenir en compte que sempre hi ha varietats. Per exemple, el mur normalment és recte però pot adquirir formes poligonals o corbes com a l'absis de les esglésies romàniques.

La distribució de parets interiors i elements de suport condiciona la unitat de l'espai interior fraccionant-lo.

També podem comentar la il·luminació de l'edifici en relació a la incidència de la llum a l'interior del mateix.

Per altre cantó trobem els elements suportats, com per exemple la coberta, les voltes, la cúpula la llanterna, el tambor, l'encavallada...

Segons com s'edifica l'edifici i quins elements de suport i suportats s'utilitzen podrem doncs parlar d'un sistema constructiu o un altre.

Així doncs de sistemes constructius en trobem de diferents tipologies:

Sistema arquitravat: és una arquitectura en la que s'utilitza cobertes rectes amb arquitraus o llindes sobre suports verticals. Un clar exemple és l'arquitectura arquitravada grega.

Sistema voltat: en aquest cas, l'arquitectura voltada o adovellada es basa en la utilització d'elements suportats com l'arc, les voltes, cúpules...és a dir s'utilitzen elements de forma corba per cobrir l'espai. Quan tractem d'arquitectura voltada hem de tenir present que hi ha una gran tipologia d'arcs i de voltes.

     
 

Alguns exemples d'arquitectura voltada són la romana, la romànica o la gòtica, així com totes les posteriors.
Per últim trobem l'arquitectura de nous materials on es creen estructures complexes amb grans possibilitats pel que fa la composició. El mur perd d'alguna manera la seva funció de suport i es genera una gran llibertat per la creació de noves formes i superfícies.

3- Espai exterior, elements decoratius i relació amb l'entorn urbà

L'espai exterior fa referència a la distribució dels volums, a les façanes i a la relació amb l'entorn urbà. S'ha de tenir present la importància que té el fet de com l'obra s'insereix en el marc físic on està situada, és a dir, la relació amb l'urbanisme i l'entorn que l'envolta ( places, carrers, relació amb altres edificis, respecte pel pla urbanístic...)

La façana normalment té un tractament diferenciat. Cal descriure la seva organització ( vertical, horitzontal, en carrers...) A vegades com a San Llorenç no hi ha façana pròpiament. D'altres es configura en retaule de dos pisos com per exemple a San Carlo.

Els elements decoratius poden formar part de la mateixa estructura ( cas d'alguns temples grecs o del Pavelló alemany de Mies van der Rohe, de Barcelona) o ser afegits a l'estructura ( com la dels timpans grecs o la portalada de l'església de Ripoll). En general els elements que s'afegeixen són per embellir la construcció.

4- Anàlisi estilístic

Finalment cal descriure tots aquests elements i fer-ne l'anàlisi estilístic, és a dir,  veure finalment a quin estil pertany segons les seves característiques i la seva relació amb l'entorn urbà.

Tots els elements han de ser descrits així com la seva combinació, ja que a cada estil és diferent. Per exemple els volums exteriors d'una esglèsia romànica són compactes, geomètrics, amb tendència a la horozontalitat...en canvi durant el gòtic prima l'aspecte ascencional i els elements verticals.

En resum, una vegada analitzats tots els elements constructius i coneguda la seva composició, s'ha de relacionar l'obra amb un estil en concret i assenyalar quins són els aspectes que són coincidents per tal de poder justificar perquè es classifica l'obra en aquell estil concret. 

Per respondre aquest punt cal conèixer molt bé les característiques generals de l'arquitectura de cada estil.