6.4.Arquitectura administrativa i commemorativa

En el punt anterior hem comentat que els edificis públics es poden classificar en tres grups: l'arquitectura religiosa (de la que ja hem parlat) i l'arquitectura civil i la paleocristiana.

Com hem vist l'arquitectura civil:

    • Fa referència a tots aquells edificis que responien a necessitats de la societat romana.
    • Es pot classificar en tres categories: a) monument lúdics ( que ja hem vist en l'apartat anterior) b) els administratius i c) commemoratius. 

b) Edificis administratius

    • L'edifici més important de caràcter administratiu que trobem en l'arquitectura romana és la basílica i els mercats.
    • La basílica era un edifici destinat als  intercanvis de comerç, on s'administrava justícia, així com diversos actes de caràcter públic.
    • La seva planta era rectangular amb tres naus amb volta de canó i mitja cúpula al fons a mode d'absis on s'ubicava el jutge.
    • La basílica és l'origen de les futures basíliques i esglésies cristianes.

  

 ( A l'esquerra) La Basílica de Majenci i Constantí (s.IV d.C), Roma. Situada en el fòrum imperial, en ella hi podem observar clarament els arcs i les voltes típiques de la basílica. A la dreta, el mercat del fòrum de Trajà ( 106-113) d'Apol·lodor de Damasc, a Roma. En el mercat hi podem veure una cara més quotidiana de la vida romana.

c) Edificis commemoratius (monuments)

    • Els dos edificis a destacar entre els monuments commemoratius són les columnes commemoratives i els arcs de triomf.
    • Els dos monuments es troben a mig camí entre l'arquitectura i l'escultura ( degut als seus relleus), són de grans dimensions i creats amb l'intent de plasmar arquitectònicament el poder de l'Imperi.
    • Pel que fa als arcs de triomf, que poden ser d'una o tres arcades, estaven decorats amb inscripcions i relleus de victòries militars . Alguns dels exemples a destacar són el de Tit, Septimi Sever i el de Constantí a Roma o l'arc de Berà a Tarragona.
    • Pel que fa a les columnes commemoratives, la seva funció era per a contenir cendres. La columna helicoïdal estava decorada amb relleus de campanyes miliars. Els relleus que hi trobem comencen a treballar amb emmarcament paisatgístic. Destaquen alguns exemples com la columna Trajana ( per l'emperador Trajà)  i la de Marc Aureli.

 

   

( A l'esquerra) Anònim. Arc de Constantí (321-315) situat a les rodalies del Colosseu Flavi, Roma. A la dreta, l'arc de Berà, a Tarragona. Com podem observar en aquests dos exemples, els arcs de triomf podien ser d'una o tres arcades. Com podem observar també a partir dels seus relleus, els arcs van servir per finalitats propagandístiques del poder Imperial  romà.

   

A l'esquerra, vistes del fòrum de Trajà amb la columna trajana en primer pla i al fons el monument commemoratiu a Victor Manuel II, primer rei d'Italia unificada, conegut de forma col·loquial com "la màquina d'escriure". A l'esquerra, detall de relleus històrics de la columna trajana. Anònim. Escenes de la guerra contra els dacis, columna trajana (107-113), marbre, Roma.