5.1.Urbanisme romà

El fet que l'Imperi romà conquerís un territori tan ampli va de la mà de la seva política de romanització, i és que ho van aconseguir entre d'altres raons gràcies a la xarxa viària que unia i homogenitzava tots els territoris, les obres d'enginyeria  i l'urbanisme hipodàmic del que ara parlarem.

  • A cada ciutat de nova construcció s'hi aplicava aquesta tipologia d'urbanisme que es basava en l'urbanisme hipodàmic, anomenat així en honor a Hipodam de Milet :
    • Sistema d'ordenament geomètric en quadrícula, que derivava dels campaments militars.
    • El conjunt de carrers eren ortogonals, empedrats i amb voreres.
    • La ciutat es dividia en quatre parts separades per dos carrers principals.
    • Els dos carrers principals eren el Cardo ( de Nord a Sud) i el Decumanus ( d'Est a Oest).
    • Aquestes quatre parts de la ciutat  es creuaven en el centre formant una plaça o fòrum on s'hi ubicaven els edificis oficials més destacats de la ciutat (els temples, basíliques, cúria, columnes, arcs..)
    • En les ciutats que ja tenien una planificació urbanística prèvia com Roma, únicament hi van fer reformes.

  

A l'esquerra, el fòrum imperial, a Roma que fou el més gran i complex que l'Imperi creà. Altres ciutats on es pot observar el recuperat traçat urbanístic són Pompeya, Herculà o Mèrida entre d'altres. A la dreta, exemple de plànol de ciutat de nova construcció basat en un urbanisme hipodàmic.

  • Pel que fa a la xarxa viària, es va basar en vies de comunicació i xarxa de carreteres que unien tots els territoris de l'Imperi, a destacar la Via Augusta que unia Roma amb Cadis passant per Tarragona. 
  • Totes aquestes ciutats unides per una bona infraestructura en comunicació, gaudien també de totes les infraestructures necessàries per a mantenir-se. És aquí on destaca el tercer element en la planificació urbanística: les obres d'enginyeria tal com els ponts o els aqüeductes.

  

L'aqüeducte de Segòvia és una de les infraestructures millors conservades a Espanya. A Catalunya destaca l'aqüeducte de les Ferreres a Tarragona. Aquestes infraestructures superaven els desnivells per tal de fer arribar l'aigua als nuclis urbans.