La Unió Europea

La Unió Europea

Inici i evolució

La CEE inicial té poc a veure amb la Comunitat Econòmica creada a partir del Tractat de Roma de 1957

El món havia canviat i la mateixa comunitat que havia nascut amb sis socis en tenia dotze.

La Comunitat es planteja l'ampliació a tres socis més però, a la vegada, l'organització veu que cal refer el sistema de gestió i actualitzar les directrius que es reculliran a l'Acta Única de 1987.

Si pensem que aquesta nou acord seria definitiu ..no és el cas. Fins a l'any 1991 es veia Europa amb un cert ordre que permetia ser-hi optimista amb el futur com la unificació d'Alemanya. Però nous esdeveniments com la Guerra del Golf, la Guerra Civil a Iugoslàvia va provocar pensaments sobre un passat al que ningú volia tornar.

Es va replantejar, de nou , l'organització. Es dissenyà un nou model que permetés prendre decisions, ser operatiu i avançar en el camí de la unió política.

Aquest repte és el que es va recollir a la ciutat holandesa de Maastrich entre el 9 i l’11 de desembre de 1991, el resultat: un nou tractat que modificava tots el anteriors.

El repte d’una Europa que inevitablement es tindria que obrir cap a l’Est i que tindria que fer front a noves situacions.

Font: http://www.ecb.int/ (Banc Central Europeu)

Què es va tenir en compte a l'Acta Única?

Primer ...es representa el programa d’integració no solament de l’economia i de les finances europees, sinó també de la societat i les administracions dels països membres de la CEE i el seu propòsit és realitzar importants operacions de concentració i que vol tirarr endavant els seus projectes.

Incorpora mesures:

• Espai comú sense fronteres (mercaderies, serveis i capitals).
• Aprofundiment en el desenvolupament de la integració:Política Exterior Comuna amb una mateixa cobertura política per tots els socis.
  • Major participació del Parlament Europeu en les decisions.
  • Ampliació de les competències en Medi Ambient i en Investigació i Desenvolupament (I+D).
  • Incorporació del principi de cohesió econòmica i social a partir dels Fons Estructurals:
    • FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
    • FSE (Fons Social Europeu).
    • FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola).

Semblava que les decisions presses serien suficients per fer front als nous reptes. L’optimisme que es respirava a l’est europeu, l’estabilitat de l’economia, després d’haver superat les crisis provocades per l’encariment del petroli, donaven la sensació d’estabilitat. Però calia garantir el futur i tots sabem que això no va ser així. Per això al 1992 es va tenir que efectuar una nova modificació dels tractats, en aquesta ocasió radical.

A finals del vuitanta i principis dels noranta els països de l’EFTA comencen a aproximar-se a la CEE, convençuts de la necessitat d’integrar-se en un mercat més gran i poderós. L’experiència britànica de crear un mercat que contemplés solament el flux de mercaderies en un espai de lliure comerç havia fracassat. No era operatiu en el marc d’una economia cada cop més globalitzada i en conseqüència més interdependent.

Tanmateix, els països de l’Europa de l’Est i del centre, estimulats per les reformes que Gorbachov duia a terme a l’URSS, començaven a considerar amb interès la possibilitat d’unir-se al mercat continental més potent del món.

Finalment la caiguda del mur de Berlín i el desmembrament de l’URSS , van forçar la situació al generar una forta incertesa davant el futur. L’efecte immediat va ser un reforçament de la CEE, que davant d’aquesta situació i amb un seguit de problemes interns per resoldre com la creació d’un espai comú amb una moneda única, l’homogenització de la Política Social Comunitària, la Política de cohesió econòmica i social i la Política Exterior Comuna, es va decidir a donar el pas.

Els eixos previs fonamentals van ser:

• Culminació de l’espai econòmic sense frontereres, amb la introducció de la moneda única, construint definitivament una Unió Econòmica i Monetària.

• L’establiment de les bases per una política més:
  • Democràtica (Parlament Europeu).
  • Eficaç: i per tant més àgil i vinculant.
  • Solidària, amb major cohesió econòmica i social.
  • Equilibrada, el compromís de la Ciutadania Europea.

Tractat de Maastrich

Es basa en tres pilars:

- El comunitari clàssic: que modifica el Tractat de Roma i l’Acta Única i manté les institucions amb competències supranacionals. És aquí on es recullen el mercat únic, la unió econòmica i monetària, la PAC (Política Agrícola Comuna) i la cohesió.

- Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC).

- Justícia i Assumptes Interiors (JAI).

La Unió Europea va adoptar la decisió de crear una moneda única que rebràp el nom d’EURO.

Ubicat a http://estudiante-de-historia.blogspot.com.es/

El primer pilar va desenvolupar altres aspectes com per exemple els Fons de cohesió, pensats per ajudar a aquells països comunitarais en temes de medi ambient i xarxes de transports. Espanya en va ser una de les grans beneficiades. Aquesta transferència de recursos financers dels països més rics als menys desenvolupats, va permetre controlar els criteris de convergència i situar les seves respectives economies en millor posició cara a l’entrada de l’euro. Altres aspectes a destacar en aquesta política serien la salut pública, la cultura, l’educació, la indústria, la formació, especialment la professional, etc.

Les institucions

Ubicat a: http://www.enciclopedia.cat

Respecte a l'anterior situació institucionalment els canvis més significatius són:

-un augment dels poders del Parlament,

- l’aparició del Consell de la Unió Europea

- reforç en les atribucions del Tribunal de Justícia, del tribunal de Comptes i del Comitè Econòmic i Social

- creació del Comitè de les Regions, de caràcter consultiu.

El segon pilar es correspon al PEC (Política Exterior Comunitària).

Basada en la defensa d’uns valors comuns i de la independència de la Unió. Té com objectius a llarg termini: l’enfortiment de la seguretat, el manteniment de la pau, l’enfortiment de la seguretat internacional, el foment de la cooperació internacional i el desenvolupament i consolidació de la democràcia i l’Estat de Dret i les llibertats i drets humans fonamentals.

El tercer pilar es correspon amb la Justícia i els Assumptes Interiors, pretén avançar en la necessitat de controlar les fronteres exteriors, una política coherent d’asil i immigració, la cooperació policial, amb la creació de l’EUROPOL, la lluita contra les toxicomanies i la cooperació judicial en matèria penal i civil.

Òrgans de govern a la Unió Europea

Font: Ubicat a: http://www.enciclopedia.cat

Una altra fita fonamental en la integració va ser l’establiment de la unificació monetària i la creació de la moneda única, l’euro. En el moment de la seva introducció, el 2002, nou països de la Unió (Espanya, Portugal, Itàlia, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Irlanda i Finlàndia) van adoptar-la com a unitat monetària substituint les respectives monedes existents.

Gràcies a la unificació monetària es va garantir la lliure circulació de capitals en els països de la Unió.

Posteriorment, Grècia, Eslovènia, Malta i Xipre van incorporar-se a l’euro.

D’altra banda, el Tractat de Maastricht va crear la ciutadania europea pels habitants de la UE, la qual permet circular pels països de la Unió i residir-hi lliurement, així com el dret a votar i ser elegit en l’Estat de residència per a les eleccions municipals i europees. Igualment, el 1995, finalment entrava en vigor el Tractat de Schengen. Aprovat deu anys abans per Alemanya, França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, i amb l’adhesió de la majoria dels països comunitaris, l’Acord de Schengen garantia la lliure circulació de persones (treballadors i turistes), béns, serveis i capitals, a més de comportar la supressió gradual de les fronteres entre tots els Estats membres de la UE.

En un futur les diferents institucions de la Unió Europea han de preveure les noves dificultats en el nou ordre mundial i què poden significar per a Europa i el món.

En aquesta línia el juny de 1997, es signarà el Tractat d’Amsterdam, on es va consensuar el tema de la ciutadania europea, amb el dret a la lliure circulació, residència i participació en les eleccions municipals i comunitàries.

És un primer pas cap a la Unió Política Europea.

L’ampliació a nous membres, Xipre, Turquia, Malta, Hongria, Polònia, la república Txeca, Bulgària, Eslovàquia, Lituània, Romania, Hongria, entre altres, va ser discutida i aprovada a l’Agenda 2000. Representarà la cinquena ampliació de la comunitat i ara per ara, ni les institucions, ni les persones estan preparades per assumir un repte d’aquesta magnitud.

*Resumint:

podem dir que entre 1985 i 1992 es van prendre les principals decisions per fer el pas de la CEE a la UE, amb el lideratge principal de H. Kohl (Alemanya), F. Miterrand (França) i altres líders europeus, com F. González (Espanya).
Les fites principals van ser: l’acord de Schengen (1985) que comporta la supressió dels controls fronterers, l’acta Única (1986) que implica la lliure circulació de béns, capitals i serveis i el tractat de Maastricht (1992), que entre d'altres aspectes regulava les condicions per a l’accés a la moneda única:l’euro.

Els països candidats a formar part de la UE han d’estar regits per sistemes polítics democràtics. Han d’acceptar el principis de
llibertat, democràcia i respecte als Drets Humans, així com les llibertats fonamentals pròpies dels Estats de dret. Els criteris econòmics que cal complir consisteixen en l’adopció d’una economia de lliure mercat en la qual ha de poder fer front a la competència inherent a aquest tipus d’economia. Per poder formar part de la zona euro s’ha de convergir en un seguit d’indicadors econòmics com el dèficit pressupostari, el deute públic, la inflació, els tipus d’interès i l’estabilitat de canvi de la moneda pròpia.