Anterior

Un viatge al·lucinant


X subíndex anterior Z superíndex anterior A     Notació científica

A = nombre màssic
Z = nombre de protons al nucli
X = element químic


X subíndex anterior normal Z superíndex anterior normal A fletxa dreta normal Y subíndex anterior normal Z menys 2 fi subíndex anterior superíndex anterior normal A menys 4 fi superíndex anterior més He elevat a 2 més fi elevat     Desintegració alfa

L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.


normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 fletxa dreta normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 més normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex menys més base normal ni amb barra a sobre fi base subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e     Desintegració beta negativa

El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.

normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 = neutró

normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 = protó

normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex menys = electró

base normal ni amb barra a sobre fi base subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e = antineutrí


p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 fletxa dreta normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 més normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex més més normal ni subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e     Desintegració beta positiva

El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.

normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 = protó

normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 = neutró

normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex més = positró

normal ni subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e = neutrí


X subíndex anterior Z superíndex anterior A superíndex producte asterisco fletxa dreta normal X subíndex anterior Z superíndex anterior A més normal gamma   Desintegració gamma

El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.


N igual N subíndex 0 per e elevat a menys lambda per t fi elevat     Variació exponencial dels nuclis radioactius
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)

t subíndex 1 dividit per 2 fi subíndex igual fracció numerador ln espai 2 entre denominador lambda fi fracció     Període de semidesintegració (s)

tau igual fracció 1 entre lambda     Vida mitjana (s)


increment m igual m parèntesi esquerre n u c l i parèntesi dret menys m parèntesi esquerre n u c l e o n s espai s e p a r a t s parèntesi dret     Defecte de massa (kg)


E igual increment m per c al quadrat     Energia d'enllaç (Einstein) (J)

Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.



E igual h per f     Equació de Planck
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)


E igual W subíndex 0 més E subíndex c     Efecte fotoelèctric
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)


W subíndex 0 igual h per f subíndex 0     funció de treball o treball d'extracció (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)


lambda igual fracció h entre p igual fracció numerador h entre denominador m per v fi fracció     Longitud d'ona de De Broglie
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat


increment normal x per increment normal p major o igual que fracció ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

increment normal x = indeterminació en la mesura de la posició (m)
increment normal p = indeterminació en la mesura del moment lineal (kg·m·s-1 o N·s)
ℏ igual fracció numerador normal h entre denominador 2 per normal pi fi fracció = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


increment normal E per increment normal t major o igual que fracció ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

increment normal E = indeterminació en la mesura de l'energia posició (J)
increment normal t = indeterminació en la mesura del temps (s)
ℏ igual fracció numerador normal h entre denominador 2 per normal pi fi fracció = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


increment t igual fracció numerador t subíndex p entre denominador arrel quadrada de 1 menys fracció v al quadrat entre c al quadrat fi arrel fi fracció     Relativitat
increment t = dilatació del temps (s)
t subíndex p = temps propi (s)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


increment x igual L subíndex p per arrel quadrada de 1 menys fracció v al quadrat entre c al quadrat fi arrel     Relativitat
increment x = contracció de la longitud (m)
L subíndex p = longitud pròpia (m)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


v igual H subíndex 0 per d     Llei de Hubble
v = velocitat d'allunyament de la galàxia respecte d'un observador a la Terra (m/s)
H subíndex 0 = constant de Hubble (km/s/Mpc, en SI m2/s)
d = distància que separa la galàxia i l'observador (m)


Anterior