Organització industrial

La gestió dels estocs ha esdevingut un element fonamental en la indústria moderna. Per una banda no és possible comprar sense més ni més i acumular productes, ja que els diners de la compra no es recuperen fins que el producte es fabrica i es ven (a part de l'espai necessari pel seu emmagatzematge), però per l'altra cal garantir que la producció no s'aturi per falta de matèries primeres.

Nivell dels estocs

L'estoc mínim és la quantitat mínima de mercaderia necessària per no quedar desproveïts
L'estoc màxim és la quantitat màxima de cada producte que és convenient emmagatzemar al menor cost possible.
L'estoc de seguretat és la quantitat de producte determinada per tal que l'empresa no quedi desproveïda en un moment donat.
La ruptura de estocs es la situació quan s'ha esgotat l'estoc d'un producte.

Per a la reposició d'estocs bàsicament hi ha dos sistemes.

Reposar per dates fixes i quantitats variables

Es reposa matèria primera fins a un nivell determinat cada cert període de temps prefixat. En aquest cas es pot produir la ruptura de l'estoc, ja que per algun imprevist d'augment de vendes ens podem quedar sense producte abans d'arribar a la data de compra.

Reposar per dates variables en quantitat fixes

En aquest cas s'emet l'ordre de compra quan s'arriba a un estoc mínim de seguretat, evitant així l'acabament de l'estoc. Aquest procés requereix de sistemes informàtics més avançats per la gestió. És necessari un sistema informàtic que controli a temps real tot l'estoc que hi ha i vagi avisant a mida que cada matèria arriba al seu mínim.

Els actuals sistemes informàtics permeten:

• Calcular amb precisió la quantitat necessària de cada component que intervé en el procés.
• Calcular les quantitats que es van gastant a temps real.
• Calcular amb precisió la quantitat de temps necessari per a reposar cada matèria primera i la seva despesa

Quantitat òptima de compra

Es pot determinar aquesta quantitat fent un anàlisi de costos. Està clar que els costos serien mínims amb un nivell de seguretat zero als estocs, però això no és possible per una empresa, ja que corre el risc d'haver d'aturar la producció i perdre molts diners.

Per a determinar la quantitat òptima cal tenir en compte:

Costos de l'inventari

Els diners que costa una determinada quantitat de producte en estoc més l'interès que generaria aquest capital immobilitzat. Aquest cost augmenta en la mesura que ho fa l'estoc.

Costos de compra

S'estudien les gestions que s'han de fer per comprar el producte i es calcula el preu de compra resultant, que disminueix a mesura que augmenta la quantitat comprada.

Una vegada sumats els dos costos surt una corba que té un mínim, que dóna la quantitat ideal que s'ha de comprar cada vegada, el que s'anomena el lot econòmic.

Corbes de costos d'estocs