Organització industrial

La organització industrial ha esdevingut una eina bàsica per a la producció d'un determinat bé o servei. En qualsevol producció la competitivitat obliga a produir igual o major quantitat de producte amb menys costos de tot: recursos energètics, materials i humans.

La organització industrial estudia el conjunt de tècniques que permeten sistematitzar, optimitzar i adequar un procés industrial per aconseguir la producció d'un bé o servei amb una qualitat especificada i amb els mitjans humans i materials utilitzats de la millor forma possible.

S'anomena productivitat a la relació entre la producció d'un bé o servei i els mitjans utilitzats en la seva producció. Així, si diem que la productivitat augmenta, es vol informar que es produeixen més bens o serveis amb la mateixa quantitat de recursos.

Antigament l'economia estava basada en la producció artesana. En aquest sistema cada persona realitzava tot el procés. Amb l'arribada de la industrialització, es va fer necessària la divisió del treball i l'especialització del personal.

Va ser Frederick W. Taylor qui va proposar la organització científica del treball i va promoure la descomposició i racionalització de les feines, es a dir, la cadena on cada treballador realitza una part del procés, estalviant el màxim de moviments innecessaris.

Henry Ford va ser el 1r en aplicar aquesta teoria i va aconseguir, amb la producció en sèrie del Ford T, que tothom pogués accedir a l'automoció, ja que fins aleshores els cotxes es fabricaven un per un i eren molt cars. Aquest procés d'industrialització es va anar implementant a totes les industries i va provocar un gran canvi, és el que s'entén per l'inici de l'era moderna de consum massiu.

Altres persones que van elaborar teories sobre les formes de producció van ser Henry Fayol, Elton Mayo o Max Weber, que aportaren noves propostes per sistematitzar i millorar la organització industrial.

Organització del treball

Una de les funcions de la organització és ocupar-se de triar què ha de fer cada persona de l'empresa, com s'han d'agrupar, amb qui es relacionaran i com s'han de prendre les decisions.

L'estructura d'una organització està basada en les relacions estables i fixes entre els diferents llocs de treball.

Alguns elements clau per decidir quina ha de ser l'estructura d'una organització són: la complexitat de la producció, la formalització (el grau en que una organització descasa en regles i procediments escrits) i la centralització (on resideix l'autoritat en la presa de decisions, que pot ser molt o poc centralitzada)

Principis de l'organització del treball

Unitat de comandament. S'ha de definir el centre d'autoritat per a cada funció, i només hi d'haver un sòl cap. El concepte d'unitat de comandament és imprescindible.

Tram de control. Hi ha d'haver un límit en el nombre de subordinats assignats a cada comandant per tal que sigui eficient.

Divisió de treball. En comptes de que cada persona faci tot el treball, aquest es fragmenta en vàries parts. En essència les persones s'especialitzen en fer una part de l'activitat, la més adient, ja que aquest sistema intenta fer un ús eficient de les habilitats de les persones.

Departaments. L'ús de departaments és una forma pràctica de dividir el treball i les funcions de les persones. Cada departament ha de treballar en harmonia amb els altres, i cada secció i subsecció coneix allò que necessita. L'existència i tipus de departaments han d'estar relacionats amb les necessitats i grandària de la pròpia empresa i de les tasques involucrades.

Com a exemples de departaments tenim:

• • Gestió / Administració
  • Producció
  • Màrqueting
  • Seguretat e higiene
  • I+R+D (Innovació, recerca i desenvolupament) / R+D (Recerca i desenvolupament)
  • Finances
  • Vendes
  • Compres

Organigrames. Són presentacions gràfiques de l'estructura formal d'una empres o organització que mostren les interrelacions, les funcions, els nivells i les jerarquies existents en ella. Entre els diferents tipus que hi ha destaquem:

Organigrama Vertical. El gràfic és vertical, es a dir, va de dalt a baix. Cada lloc està subordinat a un altre, lligat per línies que representen la comunicació de responsabilitat i autoritat, que indiquen de forma objectiva la jerarquia de la organització o empresa. El nivell màxim es posa a dalt de tot.
Organigrama Horitzontal. El nivell màxim de jerarquia es representa a l'esquerra, i els demés nivells jeràrquics van a la dreta seguint la forma normal de lectura.
Organigrama Circular. L'autoritat màxima està en el centre, i al seu voltant es situen cercles concèntrics on figuren las jerarquies en nivells decreixents.