1. Sistemes analògics i digitals

Els sistemes electrònics es poden classificar en dues grans categories: digitals i analògics. Aquesta classificació es fa atenent la naturalesa dels valors que poden assignar-se als diferents senyals que intervenen en el sistema.

Mentre que l’electrònica digital considera valors discrets de tensió (per exemple, un interruptor de llum només pot estar obert o tancat), l’electrònica analògica considera i treballa amb rangs de valors variables.


Sistemes analògics

Un senyal analògic (figura 1) és aquell que presenta una variació contínua en el temps. El predomini de senyals analògics en el nostre entorn (variacions del corrent, la tensió, força, etc.) en fa necessari l’estudi. Els senyals analògics es transformen en senyals elèctrics per al seu tractament.




              Figura 1. Senyal analògic


Els dispositius que constitueixen aquest tipus de sistemes treballen en la zona lineal, és a dir, els senyals de sortida estan relacionats per una constant amb els de l’entrada. Poden prendre qualsevol valor dins d’un rang delimitat pel mateix sistema.


1.2. Sistemes digitals

Un senyal digital és aquell que presenta una variació discontínua en el temps i que només pot prendre certs valors concrets:

               

                                 

                                      Figura 2. Senyal digital



Un sistema digital típic parteix del fet que tots els seus senyals són binaris, i per tant tots els dispositius que constitueixen un sistema digital només adopten dos nivells o estats. Aquests estats hauran d’estar perfectament diferenciats i a cadascun li correspondrà el valor d’una de les magnituds del sistema.