Els materials es trien en funció de les seves propietats i el seu cost. 

Actualment també condiciona l'elecció d’un material el seu impacte ambiental o sobre la salut.

Quan es deforma un material ho fa per l’acció d’un esforç. La deformació és elàstica si després d’aplicar l'esforç la peça retorna a la seva forma inicial. I una deformació és plàstica quan, després d’aplicar-li l’esforç a la peça, aquesta ja queda deformada de forma permanent.

Tipus d'esforços

Els 5 tipus d’esforços bàsics són:

- Esforç de tracció: consisteix en aplicar un esforç sobre el material que tingui tendència a estirar-lo. Un exemple seria l'acer del cable d'una grua que aguanta un pes.

- Esforç de compressió: consisteix en aplicar un esforç sobre el material que tingui tendència a aixafar-lo. Un exemple seria el formigó d'un pilar que aguanta un edifici. Si el cos és llarg i prim, es pot produir un vinclament (es corba en comptes d'aixafar-se).

- Esforç de flexió: té tendència a doblegar el cos. Un exemple serien les bigues d'una casa. És una combinació dels esforços de tracció i compressió.

- Esforç de torsió: té tendència a fer girar el material del cos sobre sí mateix. Un exemple seria un tornavís.

- Esforç de cisallament: s’apliquen dues forces perpendiculars de sentit contrari i lleugerament desplaçades, que tenen tendència a tallar el cos. Un exemple seria un cargol que uneix dues planxes que s'estiren en sentits contraris.

     Tipus d'esforços bàsics

- Esforç de fatiga. Pot ser qualsevol dels anteriors quan s’aplica de forma variable. Perquè un esforç es consideri de fatiga cal que s’apliqui com a mínim 10⁶ vegades. Totes les peces mecàniques que tenen moviment es calculen tenint en compte la fatiga. Un exemple seria l'eix d'un motor elèctric que ha d'aguantar girar en un sentit i en l'altre un nombre determinat de cicles.

Alguns exemples concrets dels tipus d'esforços bàsics:

 

Tipus d'assaigs

Els assaigs són aquelles proves que es realitzen sobre una peça o proveta per a veure les seves propietats i/o la seva qualitat d’acabat. Es classifiquen en: assaigs destructius, que trenquen la peça o la fan malbé, i assaigs no destructius, que no la deterioren.

Assaigs destructius	Assaigs no destructius
Assaig de tracció Assaig de compressió Assaig de flexió Assaig de torsió Assaig de cisallament Assaig de fatiga Assaig de duresa Assaig de resiliència o resistència al xoc	Assaigs magnètics Assaigs per raigs X Assaigs per raigs Assaigs per ultrasons