2. La producció: el Producte Interior Brut

2.3. El mètode de la producció

Aquest és el mètode de càlcul més directe. Es pot fer sumant el valor dels béns i serveis finals produïts en un país. Però, per estalviar el problema de les dobles comptabilitzacions dels béns intermedis, en la pràctica es fa servir el procediment de la suma dels valors afegits que generen totes les activitats productives que es duen a terme en un país.

En el primer cas només es considera la producció de les empreses que produeixen béns finals, mentre que en el segon es considera el valor afegit a la producció de totes les empreses.

∑ producció d'empreses de béns finals = ∑ valors afegits de totes les empreses

EXEMPLE: Imaginem un país que només produeix pa i que al procés de producció de pa intervenen 3 empreses:

- L’empresa agrícola A, productora de blat, obté una producció valorada en 50 €, sense utilitzar cap bé intermedi

- L’empresa farinera B, compra a l’empresa A tota la seva producció de blat. Obté una producció de farina valorada en 125 €.

- L’empresa flequera C compra la farina a B i produeix pa per valor de 150 €, abans de impostos indirectes, que es ven als consumidors.

Per calcular el PIB (en aquest cas a cost de factors perquè la valoració no té en compte els impostos indirectes), podem optar:
1. Considerar només el valor de la producció de l’empresa flequera C ja que és l’única empresa que ven productes finals (dedicats al consum final). Així

PIBcf = valor de la producció de l’empresa C = 150 €

2. Considerar els valors afegits a la producció per totes les empreses. En aquest cas hem de fer alguns càlculs més:

PIBcf = ∑ valors afegits = 150 €

Fixem-nos que si haguéssim considerat la producció final de les tres empreses (325) estaríem fent dobles comptabilitzacions.