El So

   

El MIDI funciona mitjançant una rutina que denominem seqüència i que necessita un ordinador que anomenem seqüenciador. El seqüenciador és com el director de l’orquestra que dicta una a una les notes i la intensitat del timbre que ha de sonar, i que envia ordres al sintetitzador perquè reprodueixi una seqüència. En realitat, i ja que ofereix 16 canals, és com si tinguéssim molts músics tocant a la vegada diversos instruments, però formant un conjunt. 

El format PCM és un dispositiu d’emmagatzematge que utilitza un codi PCM (Code Pulse Modulation) del qual rep el nom. Enregistra les pistes d’àudio en un format sense comprimir obtingut de les mostres d’ones de so a intervals continus (44.100 Hz), amb un valor de 16 bits per cada mostra i per cada canal (estèreo). Ofereix la possibilitat d’introduir variacions que no permeten altres dispositius amb els sintetitzadors.

Per generar tots aquests efectes professionals es poden utilitzar programes de tractament de so com Cubase Audios (PC i Mac), Logic Audio (PC i Mac), Digital Performer (Mac), Cajewalk Pro Audio (PC), Musicator Audio (PC) o Digital Orchestrator (PC). Tot aquest programari ens permet la creació de seqüències que poden ser seguidament emmagatzemades en alguns d’aquests dispositius.

El format MP3. El 1983 es crea a la universitat alemanya d’Erlangen un mètode de transmissió d’àudio en format comprimit digital. La potència d’aquest format era tanta que podia convertir 10 Mb d’àudio en 1Mb. El motiu va ser la necessitat d’enviar arxius de so de forma ràpida sense sobrecarregar la xarxa.

La filosofia de l’MP3 es basa en la capacitat auditiva deficient de l’ésser humà. Podem percebre sons de 20 Hz a 20 kHZ; no obstant això, hem comentat que hi ha dispositius que treballen amb freqüències de mostratge superiors, fins a 44 kHZ en qualitat CD i, fins i tot, més. Això és perquè la qualitat real del so és més elevada del que podem percebre. El mateix passa amb les imatges, on la definició real és molt més elevada del que som capaços de veure a simple vista, per la qual cosa els sistemes de compressió poden fins i tot desestimar informació que no percebrem com a important.

Es tracta d’un sistema de compressió que rebutja les bandes que es troben per sobre o per sota de l’oïda humana (20Hzen greus, 20.000 Hz en aguts), la qual cosa fa que la mida d’emmagatzematge sigui molt petita. El format MP3 ofereix tres qualitats de reproducció: CD (qualitat més alta), FM/AM i telèfon(qualitat més baixa). Cada una de les qualitats ofereix un ús específic de transmissió.

Aquest format ha introduït un nou panorama a la indústria musical, ja que el codi del format és de lliure accés, cosa que ha suposat un abaratiment dels costos. Aquest fet no deixa de ser secundari, en el sentit que és la qualitat del so el que importa i no el suport, que pot ser qualsevol: el disc dur, una unitat zip o jazz, una targeta de memòria, etc.

Internet està en contínua evolució i desenvolupament; això comporta que el que avui és una necessitat, demà es convertirà en objecte de museu. És el cas del format MP3, que es troba en decadència. La seva causa està en el fet que només produeix so estereofònic i no ofereix cap competència davant de sons multicanal, els que anomenem 3D o sons envoltants.

Formats com Dolby Surround, Dolby Prologic, Dolby Digital, THX de Lucas i DST d’Spilberg (tots d’alta qualitat) són els que en aquests moments s’estan imposant.

Altres formats digitals de compressió i reproducció son:

MP4. No necessita programari addicional. Té l’inconvenient que cada arxiu de so es tracta com a element independent, iaixò significa que cada cançó és única i no es pot tractar juntament amb les altres.

AAC. És l’últim estàndard de MPEG. Aquest format es comprimeix mitjançant el criteri d’eliminació d’aquelles freqüències que es troben per sota o per sobre del llindar perceptiu de l’oïda humana.

VQF. Es tracta d’arxius codificats amb el mètode Twiin VQ. Ofereix una gran qualitat de reproducció, tot i que necessita equips molt potents per a al seva reproducció, ja que consumeix molts dels recursos que ofereix un ordinador normal (aproximadament el 80%). Al mercat ja hi ha un programari que reprodueix aquest format: Audio Grabber o CDCopy.

Xing VBR. És un sistema molt potent, ja que fa mostratges molt freqüents (cada 10 mil·lisegons) del senyal per obtenir la millor qualitat. Actualment funciona amb programes com Winamp.

Dolby Surround. Aquest format constitueix un pas més per damunt del so estèreo. Agrega al so estèreo basat en dos canals (dret i esquerre) dos canals més, un central i el surround que combina el dret i l’esquerre. Amb aquests quatre elements, col·locats al voltant de l’espectador, s’aconsegueix el so envoltant.

Com que al principi estava pensat per al cinema i la televisió, el canal central ofereix el diàleg dels personatges, per no distraure l’espectador de la pantalla.

Una variant del Dolby Surround, El Dolby Digital, inclou un cinquè canal anomenat Subwoofer, que produeix freqüències molt greus.

Webgrafia: Informació extreta d'aquesta web.