El So
El SO al cinema
Components de la banda sonora actual
Diàlegs
La paraula, es trobarà en forma de comentari, de veus o de diàlegs sincronitzats.
El cinema sonor va aportar la paraula enfront de la pantomima i la gesticulació pròpies del cinema mut. L'ús més freqüent de la paraula és el diàleg de dos intèrprets que interactuen.
Altres aplicacions d'aquesta foren l'aparició de la veu en off. Es tracta d'un discurs en tercera persona i sense la presència del narrador a la imatge, utilitzat per exemple, en documentals i també en films de ficció, o amb el monòleg d'un personatge explicant la seva història en un flash-back.
La paraula està present també en les cançons i en els films del gènere musical, on l'argument avança gràcies a la lletra dels temes interpretats.
A la imatge audiovisual, la paraula té un paper privilegiat pel seu poder significatiu. Es considera que en el discurs audiovisual ben construït cap element ha de prevaler per sobre d'un altre, sinó contribuir mitjançant la seva interrelació a la significació del film o programa.
- La veu en off (dit en ocasions: comentari)
Explica el que la imatge per si mateixa no pot aclarir a l'espectador. Completa al relat visual però ha de ser aquest el que desenvolupi la història. La veu en off amb origen fora del quadre visual és un element de gran força dramàtica i pot estimular la fantasia de l'espectador com ho fa el fora de camp o a l'espai en off. En els productes audiovisuals la paraula no ha de constituir un element de redundància respecte al que mostra la imatge. El text de la veu en off ha de ser compost pensant que serà escoltat, ha d'emprar frases curtes i de construcció senzilla i ha de mantenir una perfecta relació amb la imatge, incorporant pauses que permetin intercalar altres sons o silenci i concentrar l'atenció de l'espectador.
- Les veus i els diàlegs sincronitzats
Un guió es recolza en l'acció i en el diàleg. Per això el diàleg és un component principal de la banda sonora. La narració de la majoria dels films es recolza en el diàleg o en veus sincronitzades.
Missions del diàleg:
Completa l'acció, afegint més a la imatge i preparant l'acció futura per a la seva millor comprensió.
Explica al personatge, el caracteritza.
Característiques que fan efectiu el diàleg:
Ha de contribuir a dibuixar psicològicament als personatges.
Ha d'explicar el que no es pot veure. Ha de supeditar-se a la imatge.
No ha de ser redundant. Ha de ser essencial i posseir acció.
És més cinematogràfic com més s'ajusti a l'acció.
No ha de donar tota la informació: ha de suggerir.
No ha de ser literari sinó cinematogràfic: el diàleg no és per ser llegit, sinó escoltat.
Tipus de diàleg:
- Diàlegs de comportament: expressats pels personatges de manera directa en una determinada situació. Sorgeixen de la mateixa acció.
- Diàlegs d'escena: informa sobre els pensaments, els sentiments, intencions, valors o postura ideològica del protagonista. Serà vàlid quan sorgeixi de la mateixa acció.
Extra: Sincronisme labial i doblatge.
Els diàlegs i les veus sincronitzades plantegen el problema de mantenir el sincronisme labial de forma que existeix una correspondència visual entre el moviment dels llavis del personatge que parla i la duració del seu discurs.
No existeix el problema quan s'utilitza la tècnica del so en directe. Però en molts films, aquest so serveix com un so de referència per la postsincronització posterior a la sala de doblatge (postproducció)
Problemes amb el so directe:
Sorolls o veus paràsites (clàxons, trons, avions, cotxes...)
No es pot graduar el volum de les diferents fonts de so que en ocasions s'empasten o resulten inaudibles.
La col·locació dels micròfons no ha d'obstucalitzar el registre d'imatges.
Els micròfons no han de registrar el zumzeig del vent a l'exterior.
El so doblat o postsincronitzat treu espontaneïtat a la dicció encara que guanya en control de la part verbal de l'interpretació i en la qualitat tècnica del registre.
Pot treballar-se en diferents bandes amb majors recursos dels que permeti la gravació directe. El doblatge pot corregir-se fins aconseguir el resultat desitjat pel director. No sempre, els actors de la pel·lícula son els mateixos que sentim en el doblatge pel control d'altres idiomes, a més de l'elevat grau de dificultat.
Un dels perills del doblatge és que pot ser utilitzat per "La Censura", doncs serà senzill crear una alteració de diàlegs i un possible canvi de sentit del film original. Aquest és el cas d'Alemanya, itàlia i Espanya, països on arrel de les dictadures de Hitler, Mussolini o Franco, es va implantar el doblatge.
- Sound flow:
Veure sempre i en tot moment als personatges que parlen pot resultar monòton, per evitar-ho es recorre al sound flow, aquesta tècnica consisteix en mostrar un diàleg, o part del mateix, sobre una imatge que no correspon a qui la pronuncia. Per exemple mentre contemplem el final d'una seqüència, escoltem la veu del personatge que intervindrà seguidament. De forma inversa, la veu d'un personatge es pot prolongar, a vegades, fins el primer pla de la posterior seqüència. Aquesta tècnica també s'aplica a personatge que dialoguen entre sí, per fer la conversa més amena.
- Playback:
Aquesta tècnica consisteix en fer veure que els actors/cantants mouen els llavis pronunciant quelcom enregistrat prèviament, d'aquesta manera durant el rodatge es reprodueix una gravació sonora al plató perquè els artistes, sota la tècnica del mim, sincronitzin els seus llavis amb el tema que s'escolta. El playback millora la qualitat del so al permetre un millor control acústic, conservant la puresa i fluïdesa sonora en emplaçaments amb sorolls paràsits o inaccessibles.
Aquesta tècnica està mal vista per l'engany que provoca al demostrar que el so no és en directe.
Exposició sobre Multiversions dins el cinema.
Múltiples idiomes en el doblatge d'una cançó Disney