Tipus de magmes

En funció de la seva composició química, es diferencien quatre tipus de magmes, segons el contingut decreixent de sílice (SiO2):
– Magmes àcids. Amb més del 65 % de sílice.
– Magmes intermedis. 65-50 % de sílice.
– Magmes bàsics. 50-40 % de sílice.
– Magmes ultrabàsics. Amb menys del 40 % de sílice.

El baix contingut en sílice d'alguns magmes fa que siguin molt fluids.

Atenent el seu origen, podem parlar de dos tipus de magmes: els primaris i els derivats. Els magmes primaris són aquells que conserven la composició de la roca que els ha originat. Aquests magmes es poden haver format de dues maneres:

  • En el procés de formació de la Terra, i són, per tant, residus d'aquest moment.
  • Per fusió posterior de materials.

Hi ha dos grups principals de magmes primaris segons la zona de procedència:

  • Granítics. Contenen una elevada proporció de sílice (SiO 2 ) i procedeixen de la fusió de roques de l'escorça continental.
  • Basàltics. Contenen poca sílice i poden ser de tres tipus:
    • Toleítics. Són produïts a les dorsals oceàniques.
    • Alcalins. Contenen menys sílice que els anteriors i són més rics en sodi i potassi. Són característics del magmatisme intraplaca i dels punts calents.
    • Calcoalcalins. Presenten una proporció més alta de calci i magnesi, i es presenten en les zones de subducció.

Experimentalment s’ha demostrat que els dos primers tipus de magmes basàltics es poden formar a partir de les peridotites (roques que formen el mantell). Si l’ascensió és ràpida i hi ha molta fusió, es formarà un magma toleític; en cas d’ascensió lenta i poca fusió, es formarà magma alcalí. Els
magmes calcoalcalins provenen de la fusió de l'escorça oceànica que s'enfonsa en les zones de subducció.


Els magmes primaris són més aviat rars, ja que amb molta freqüència es produeixen processos de mescla, diferenciació o assimilació en magmes primaris, que donen lloc a magmes derivats o secundaris.

El procés de mescla consisteix en el fet que dos o més magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un magma secundari.

La diferenciació es produeix quan un magma es refreda a poc a poc. Llavors alguns minerals comencen a solidificar-se i la resta del magma canvia la seva composició original en segregar-se aquests minerals de la fase líquida.

Finalment, l'assimilació té lloc quan els magmes reaccionen amb les roques en què estan encaixats. Generalment, aquest procés altera la seva composició química original.