Organismes i ecosistemes

En un ecosistema poc alterat, cal esperar que les espècies siguin sempre més o menys les mateixes i que el nombre d’individus de cada població fluctuï entre uns límits poc llunyans. A la natura,però,sovint aquest equilibri es trenca  i es produeixen grans canvis o fluctuacions.

En aquesta gràfica veiem els canvis en el temps del nombre d'individus de la població de llebres i de linx.

El nombre de depredadors regula el nombre de preses i viceversa. Es a dir, si augmenten les preses, al cap de poc augmentaran els depredadors i en augmentar aquests, baixaran les preses i amb això baixaran els depredadors i en baixar els depredadors tornaran a augmentar les preses etc.

Per tant, la supervivència d'un depredador depèn de les preses que es mengi i la supervivència de les preses depèn de la seva capacitat de no ser menjades pels depredadors, és a dir de no ser detectades.

Per això els organismes han desenvolupat per selecció natural una sèrie d'estratègies i adaptacions.

Algunes adaptacions són: la cripsi o capacitat de confondre's amb el medi ( com ara les llebres blanques que passen desapercebudes a la neu); el mimetisme o imitació de formes i colors; les coloracions vistoses o d'advertiment  són també adaptacions d'alguns animals per no ser depredats.

Com s'entén el mecanisme evolutiu?

En el text següent del Doctor David Bueno i Torrens, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona s'explica de manera molt clara:

“L’evolució es fonamenta en dos pilars: la variació genètica dels éssers vius, és a dir, les mutacions que de forma atzarosa es produeixen en els gens; i la selecció natural, un procés mitjançant el qual els individus que deixen més descendents són els que presenten les formes gèniques més avantatjoses en unes condicions ambientals concretes, cosa que fa que les transmetin als seus fills. Així, a poc a poc, generació rere generació, cada cop hi haurà més organismes que presentin les formes gèniques més avantatjoses en aquelles condicions concretes, la qual cosa ens farà observar, des de la perspectiva del temps, l’adaptació d’aquella espècie. L’evolució està en marxa. De tota aquesta explicació hi ha dues idees que són bàsiques: les adaptacions són preadaptatives, és a dir, es produeixen per atzar abans que sigui necessària l’adaptació dels organismes; i la selecció natural no condiciona els organismes a canviar, sinó que tan sols afavoreix la reproducció d’algunes de les opcions ja presents en la població”.

La colonització és l'arribada i establiment d’una població en un ecosistema. Si un o diversos individus d’una espècie, o les seves estructures reproductives,arriben a un hàbitat determinat i les condicions ambientals li permeten la supervivència, pot arribar a establir-s’hi i desenvolupar-hi una població. Aleshores es diu que s’ha produït una colonització del medi per part d’aquesta espècie.

 • Creixement exponencial o explosió demogràfica: si les condicions són molt favorables, la població pot augmentar força en períodes de temps molt curts.

 • Capacitat de càrrega: cap ecosistema no pot suportar un creixement il·limitat d’una població, ja que comportaria exhauriment de nutrients, falta d'espai, malalties. . .El nombre màxim d’individus d’una població que pot mantenir un ecosistema és la seva capacitat de càrrega.