Organismes i ecosistemes

Canvis qualitatius: successió ecològica 

Quan un ecosistema evoluciona des d’una situació de desequilibri (per exemple, produïda per una fluctuació), no tan sols es produeixen canvis en la mida de les poblacions, sinó també en la composició de la comunitat, ja que unes espècies en substitueixen d’altres.Es parla, aleshores, de successió ecològica. Els primers individus de l’ecosistema provoquen petits canvis que permeten que s’hi puguin establir altres tipus d’organismes, i el medi pot ser colonitzat per altres poblacions,i així successivament.

Estratègies de la successió ecològica 

• Estrategues de la r (r,de taxa reproductiva):entre els primers colonitzadors d’un medi hi ha gairebé sempre algunes espècies autòtrofes,ja que són l’entrada obligada d’energia solar a l’ecosistema.Generalment,tenen cicles de vida molt curts,una descendència molt nombrosa i una gran facilitat de dispersió,per la qual cosa creixen de forma exponencial. També s’anomenen espècies pioneres o oportunistes. En són exemples moltes plantes herbàcies i la major part d’algues microscòpiques,però també ho són els ratolins,els conills i molts insectes. 

•Estrategues de la k (k, de límit de creixement o capacitat de càrrega de la població):a poc a poc les espècies oportunistes van sent substituïdes per altres espècies que creixen més lentament, amb cicles vitals més llargs,però que són més resistents.En són exemples les alzines,els senglars i la major part de les aus.

 Tipus de successions ecològiques 

• Successió primària: procés de colonització en una zona on abans no hi havia cap ecosistema (com ara en una illa volcànica que ha emergit del mar). Els primers colonitzadors sempre són productors primaris, que permeten l’arribada d’organismes consumidors. 

• Successió secundària: es dóna en una àrea on abans hi havia hagut una comunitat (com ara un bosc cremat o un conreu abandonat). En aquestes àrees, gairebé sempre hi ha formes de resistència o estructures reproductives (llavors o espores) que condicionen i faciliten el procés de colonització. 

Clímax dels ecosistemes Com a resultat de la successió ecològica, tots els ecosistemes van canviant al llarg del temps cap a un estat estable de maduresa en què la diversitat i el grau d’organització són elevats. Durant el procés,s’estableixen xarxes tròfiques entre les diverses poblacions d’organismes de la comunitat. En el clímax (estadi de més maduresa de la successió), la biomassa es manté ( quantitat de matèria viva), de manera que la taxa de renovació és petita i, per tant, la producció neta és relativament baixa ( la producció neta és la que serveix per créixer i generar nous individus). Tanmateix, pocs ecosistemes arriben al clímax, a causa de les fluctuacions de l’ambient,les quals poden fer retrocedir la successió cap a estadis més immadurs.

Els ecosistemes tenen la capacitat de recuperar la composició i l'estructura anteriors després d'estar afectats per pertorbacions. Això s'anomena resiliència. Per exemple, després d'un incendi, algunes espècies rebroten o mantenen bancs de llavors. Malgrat aquesta capacitat de regeneració, no sempre es dóna aquesta resposta.

Regularitats de les successions

 Les successions segueixen unes lleis comunes:

• Al començament,la diversitat és baixa,amb espècies pioneres. La producció neta és alta. 

• A mesura que evoluciona cap al clímax, la diversitat biològica augmenta, les cadenes alimentàries tendeixen a fer-se més llargues,i les xarxes tròfiques, més complexes.