RELACIÓ: SISTEMA NERVIÓS

Neurones

Les neurones són les cèl·lules més importants del teixit nerviós.La seva funció és rebre, processar i transmetre informació.

Les neurones tenen una estructura i un funcionament diferent a qualsevol altra cèl·lula del cos humà.

Una neurona típica es caracteritza per tenir un cos neuronal o soma (que conté el nucli i la major part del citoplasma) amb extensions dendrítiques i un axó, més o menys llarg, que està recobert per una beina de mielina.

Des del punt de vista morfològic les neurones poden ser:

Unipolars: amb una sola projecció des del soma, la zona més gruixuda que conté el nucli cel·lular.

Bipolars: Amb dues projeccions que surten del soma. Presents, per exemple, a l’epiteli olfactiu.

Multipolars: tenen múltiples extensions dendrítiques i una sola extensió axonal

Des d’un punt de vista funcional poden ser:

aferents o sensitives (reben senyals, com ara les neurones dels receptors sensorials), 

eferents o motores (envien senyals, són les pròpies del SNC) o 

interneurones (transmeten senyals entre altres dues neurones; són també pròpies del SNC).

 Les neurones són cèl·lules especialitzades en processar i transmetre informació. La informació la transmeten, al llarg de la seva superfície, en forma de corrent elèctrica iònica. 

En una neurona en repòs la bomba de Na⁺-K⁺ (la proteïna que bombeja) gasta ATP per extreure ions de Na⁺ i entrar-ne de K⁺, mantenint la membrana polaritzada. 

L'arribada de l'impuls nerviós provoca l'obertura momentània dels canals de Na⁺i de K⁺, la qual cosa varia la concentració d'ions a banda i banda de la membrana, la seva despolarització, entrada massiva de Na⁺i sortida de K⁺. Això provoca el mateix procés en les zones adjacents de la membrana i la transmissió de l'impuls nerviós.

La beina de mielina

La presència de les beines de mielina a les neurones facilita la transmissió de l'impuls nerviós. La mielina és un material lipoproteïc d’algunes bicapes fosfolipídiques, que embolcalla l'axó de la neurona fent efecte aïllant. Està formada per prolongacions membranoses de les cèl·lules de Schwann o d'oligondendròcits (uns tipus de cèl·lules glials).

El color de la mielina és blanc, per la qual cosa les zones del sistema nerviós central on predominen els axons amb mielina es coneixen com la matèria blanca, en contraposició a la matèria gris de l’escorça cerebral, composta pel conjunt de somes o cossos neuronals.

La mielina fa un efecte aïllant sobre les membranes dels axons. Això significa que només les zones compreses entre dues cèl·lules de Schwann, els anomenats nodes de Ranvier, permeten la despolarització de la membrana. Així, en els axons amb mielina, l'impuls nerviós va saltant de node en node, transmetent-se de forma més ràpida, econòmica (gasta menys energia) i eficient. De fet, degut al seu reduït diàmetre i gran longitud, els axons no poden transmetre l'impuls nerviós sense beina de mielina.