Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya

De la transició als Jocs Olímpics

 A partir de l'activisme cultural i mestratge dels Ricard, Milà, Marquina... van sorgir multitud de nous dissenyadors durant els anys 70, 80 i 90, entre els quals es podria anomenar a Josep Lluscà, Gabriel Ordeig, Carles Riart, Pete Sans, Òscar Tusquets i Xavier Mariscal.

Banc Catalano  Clotet i Tusquets

Penjador Ona,  Carles Riart/  Montse Padrós

Cal considerar que, un cop acabada la dictadura i iniciada la transició a mitjans dels anys setanta, les noves administracions democràtiques (la Generalitat, les Diputacions, els Ajuntaments) assumeixen el paper d’impulsores de producció cultural i de disseny.

La culminació d’aquest període es troba en els Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992. És un punt en el qual el disseny català entès globalment (des de l’urbanisme i l’arquitectura fins al disseny gràfic) assoleix el zènit de la seva projecció en l’àmbit internacional.

Logo Barcelona'92,  Josep Maria Trias

Mascota Barcelona'92,  Javier Mariscal

El país, i la ciutat de Barcelona al capdavant, aconsegueixen reconeixement mundial per la seva arquitectura i urbanisme; el disseny esdevé una característica principal de la seva identitat, alhora que es consolida gràcies a una sèrie de dissenyadors que s’afegeixen als Tusquets, Mariscal, etc abans esmentats. Peret, Pati Núñez, Claret Serrahima, Josep Maria Mir, Albert Isern, Pilar Villuendas i José Ramón Gómez, Gemma Bernal, Ramon Benedito, Jaume Tresserra, Ramon Isern, i un llarg etcètera de noms s’aniran sumant a mesura que ens apropem als anys noranta. Espanyols i estrangers admiraran la vitalitat del disseny català, com ho prova un bon nombre d’articles publicats per la premsa especialitzada d’altres països.

 

Cadira i puf Casablanca,  Jaume Tresserra