Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya
Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya
El disseny durant la dictadura
La Guerra Espanyola del període 1936-1939 i el posterior intent de genocidi cultural franquista envers Catalunya van estroncar la presència del disseny català en l’àmbit internacional. Fins a final dels anys 50 el disseny català no va tornar a adquirir projecció internacional, si més no en els esdeveniments relacionats amb el disseny.
L’activitat d’alguns arquitectes del GATCPAC prosseguí a l’estranger durant els anys de la postguerra. Josep Lluís Sert realitzà una brillant carrera als Estats Units com a professional i com a docent. Antoni Bonet desenvolupà una prolífica carrera a l’Argentina. Un dels seus dissenys més cèlebres és la cadira BFK, realitzada juntament amb Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy (grup Austral) l’any 1938.
|
Cadira BFK, Antoni Bonet (grup Austral)
|
|
 |
Casa Sert Cambridge, Josep Lluís Sert |
Durant els anys cinquanta, mentre Europa es refeia de la Segona Guerra Mundial, alguns dissenyadors de Catalunya van iniciar contactes internacionals, com André Ricard, que va conèixer Raymond Loewy, dissenyador estrella de l’styling als Estats Units.
 |
Cendrer Copenhaguen, André Ricard |
A l’interior del país es va formar el “Grup R” amb l’objectiu de donar continuïtat històrica a l’herència del GATCPAC. Un jove Oriol Bohigas, juntament amb veterans com Josep Maria Sostres, José Antonio Coderch o Antoni de Moragas i Gallissà, dugueren a terme una activa tasca de divulgació al nostre país de la modernitat que imperava a nivell internacional en el camp del disseny.
 |
Làmpada Coderch, José Antonio Coderch |
De resultes d’aquests moviments, el 1960 es va fundar l’Agrupació de Dissenyadors Industrials del FAD (ADIFAD). El 1961 l’ADIFAD adquiria reconeixement internacional durant el II Congrés-Assemblea de l’ICSID (International Council of Societies of Industrial Design), de Venècia. El mateix any es van instituir els premis Delta de disseny industrial, amb la finalitat de reconèixer la qualitat en la producció. Aquests premis són, avui dia, un recull representatiu de l’evolució i alt nivell del nostre disseny.
La inquietud i els moviments socials de l’època, es deixaven sentir en totes les esferes de la vida, i el món del disseny, en el sentit més ampli, no fou una excepció. Al poc temps de crear-se l’ADIFAD, es crearen l’ADGFAD (Agrupació de Dissenyadors Gràfics) i l’INFAD (Agrupació d’Interioristes), a més d’associacions de fotògrafs, aparadoristes... En menys de cinc anys es van fundar les escoles de disseny Elisava i Eina, dedicades a l’ensenyament del disseny industrial, disseny gràfic i interiorisme. Un camí idèntic van seguir les escoles d’arts i oficis Massana i Llotja.
El dinamisme i la creativitat del món del disseny a Catalunya han continuat durant els últims trenta anys amb multitud de dissenyadors, empreses, centres de formació, certàmens, exposicions...
D’entre la generació de dissenyadors més veterans, que avui dia ja incorporen “clàssics” al nostre disseny, hi ha André Ricard, Miquel Milà i Rafael Marquina.
 |
Setrill Marquina, Rafael Marquina |