Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya

El Modernisme

El Modernisme es va introduir a Catalunya de la mà d’arquitectes i artesans, vinculats al sector de la construcció, del mobiliari i de les arts decoratives.

Va ser un estil essencialment urbà, i això explica la seva concentració a Barcelona, ciutat que, al final del segle XIX, estava experimentant l’expansió urbana més gran de la seva història.

Estem en una època en què l’amor per l’obra d’art total i pel projecte acabat fins a l’últim detall determinen que els propis arquitectes s’encarreguin de dissenyar l’obra en la seva totalitat. Així ho van fer les personalitats del Modernisme com Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria de Gallissà, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i Cornet. Utilitzen els materials en estat natural i busquen sistemàticament la col·laboració amb els artesans.

Gaudí és un dels màxims exponents del període, i considerat un geni creador. A més dels seus edificis, els seus dissenys de mobiliari, bancs, cadires i panys per a portes són considerats una aportació genial a la cultura del disseny contemporani. Gaudí tractà els materials com la fusta, el ferro, els metalls o els materials ceràmics amb gran ductilitat, atorgant-los unes extraordinàries connotacions orgàniques no exemptes de característiques funcionals i econòmiques.

Banc Batlló, Antoni Gaudí
	Forjat, Antoni Gaudí

Arribà a treballar lligat a la producció industrial com és el cas de les peces de panot hexagonals del paviment del Passeig de Gràcia, produïdes per l’empresa Escofet.

En altres terrenys van destacar:

Gaspar Homar, autor de peces de mobiliari i llums; Alexandre de Riquer, el més connectat amb el grup de l’Arts & Crafts i autor d’abundant obra gràfica, contribuint a la difusió del Modernisme a nivell popular.

És en l’incipient món de la publicació on es comença a donar de manera més assídua la col·laboració entre empresaris i artistes. Un dels exemples més notables el representa el pintor Ramon Casas amb els seus cartells.

A la vegada que es produeix el modernisme a Catalunya, es produeix a gran part d'Europa i certs punts del continent americà. Els moviments paral·lels més significatius foren: Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, Art Nouveau a Bèlgica (Victor Horta) i França (Hector Guimard), Sezession (Otto Wagner) a Àustria...etc.

En paral·lel al Modernisme, el Noucentisme representa una idea de modernització intel·lectual en la societat catalana. Aquest moviment, amb els seus representants, va conduir a l’aparició d’institucions com l’escola Massana o el Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 1903.