Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya

L'Exposició universal de Barcelona de 1888



En el context de revolució industrial iniciada al segle XIX, Barcelona viu una forta transformació de les seves estructures urbanístiques. Entre 1835 i els anys seixanta, es creen noves vies de circulació: l’eix viari Ferran-Jaume I-Princesa, l’avinguda de la Catedral i la Via Laietana. Cinc anys més tard i arran de l’aparició del gas, l’Ajuntament convoca diversos concursos per a l’enllumenat de la ciutat. A més, es duu a terme la urbanització del Passeig de Gràcia. El 1854 s’enderroquen les muralles; sis anys després s’aprova el Pla de l’Eixample i el 1868 s’enderroca la Ciutadella.

Però la gran transformació, quan parlem de disseny, arriba amb l’Exposició Universal  de Barcelona del 1888, en la qual la ciutat recupera una part d’aquesta Ciutadella, l’enorme caserna militar que ha vigilat la ciutat rebel des del final de la Guerra de Successió, a la primera meitat del segle XVIII.

Les exposicions universals són un aparador de les grans ciutats en què es donen a conèixer elles mateixes al món i mostren les novetats que la societat industrial i la tècnica produeixen. Resulten ser focus impulsors del disseny  a la vegada que transformadors de l'urbanisme.

Per acollir l’Exposició, s’urbanitzen els terrenys ocupats per l’antiga Ciutadella i es duen a terme millores urbanístiques que impulsaran el creixement econòmic barceloní. Gràcies a això, Barcelona es converteix en una ciutat oberta i cosmopolita, en un centre de confluència de corrents culturals europeus, més oberta al nord que al sud i que, als ulls de l’estranger, es manifesta com una població autènticament moderna.
Dins la mostra que es presenta a l'Exposició, si bé dominen els productes produïts a partir dels criteris de l’Arts & Crafts anglès, també és cert que comença a manifestar-se un nou vessant del disseny que marca la identitat dels nostres productes i que coneixerem amb el nom de Modernisme.