Unitat 2: Iniciació a la història del disseny modern: El disseny a Catalunya

 Els inicis

Catalunya pot ser considerada com a precursora del disseny a la península en paral·lel al seu paper com a capdavantera de la Revolució Industrial en aquest territori.

Amb anterioritat a la revolució industrial, durant el segle XVIII, es poden situar les primeres activitats relacionades amb el disseny. Durant aquest segle, la Junta de Comerç de Barcelona va crear l’Escola de Nobles Arts, destinada a la formació de “dissenyadors”. Aquesta escola va constituir el nucli de la futura Llotja, on es va iniciar el desenvolupament de l’art del segle XIX i del primer terç del segle XX.

La situació política del Principat durant l’època impedí l’aparició d’impulsors de la reflexió a l’entorn del disseny del producte com havia estat Henry Cole a l’Anglaterra victoriana.

Per altra banda, les idees de William Morris i el grup Arts and Crafts no van ser conegudes fins a finals de segle a través d’Alexandre de Riquer.

Els models que es proposaven des de la indústria eren, generalment, d’un ornamentalisme eclèctic sense cap referència cultural sòlida. S’utilitzaven, sense gaire esperit crític, catàlegs com l’“Album enciclopèdico-pintoresco de los industriales” de Lluís Rigalt (1857) en el qual es donen una infinitat de motius que incorporen elements de tots els estils del passat, sense cap criteri. Aquest llibret proposava mostres tipus per a la indústria de la manyeria i de la fundició, la fusteria, la talla i l’ebenisteria, la joieria i l’argenteria, l’ornamentació i la decoració en general.

És una època en què trobem a faltar programes d’ensenyament i artistes arriscats i capaços de proposar, des del vessant de la cultura, en el món industrialitzat, a l’estil de William Morris.

El punt d’inflexió cal situar-lo en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.