Phonétique française

Les accents

Hi ha 3 accents en francès:

– L'accent aigu (´): liberté.

– L'accent grave (`): mère.

– L'accent circonflexe (^): fête.

En francès, els accents no marquen la síl·laba tònica. Per què ? Perquè en francès, totes les paraules duen l'accent tònic sobre la última síl·laba pronunciada. Els accents tenen doncs altres funcions. Serveixen per indicar la pronunciació de la letra E:

- L'accent aigu (é) tanca la E. En aquest cas, la E es pronuncia com en castellà. El seu símbol fònetic és [e]. > amitié, journée, léger

- L'accent grave (è) et l'accent circonflexe (ê) obren la E. En aquest cas, la E es pronuncia com la E de miel en català, o la E de cafè en català. El seu símbol fonètic és [ε]. > rère, mèche, procès, être. Aquests accents no són necessaris davant d'una doble consonant o la letra X, ja que, en aquests casos, la síl·laba és oberta. Ex. : terre, pelle, mienne, examen, extincteur

Com a accents diacrítics, serveixen per distingir paraules homogràfes. En aquest cas, poden trobar-se sobre altres vocals:

- a (3ème personne du singulier du verbe avoir au présent) / à (préposition) > Elle a une belle maison. / Je vais à la maison.

- sur (préposition) / sûr (adjectif) > Le livre est sur la table. / Ce système n'est pas sûr.

- ou (conjonction de coordination) / où (relatif ou interrogatif de lieu) > Je prendrai la bleue ou la verte. / Où est Patrick ?

Per ajudar-vos amb l'accent circonflexe : en general, totes les paraules que tenen una S en català ou en castellà i no la tenen en francès, porten un accent circonflexe en francès: Ex. : fête; être; hôpital; hôtel; huître; bête; fenêtre; maître; tête; coûter; marâtre; etc

Quelques petites règles à retenir:

– En cas de doble E final, l'accent es posa sobre la penúltima E: invitée, soirée, année

– Tots els participis passats dels verbs acabats en -ER en infinitiu duen un accent aigu (-é): manger → mangé; jouer → joué; créer → créé; étudier → étudié.

– Un mateix mot pot dur varis accents, en funció de les E tancades o obertes que conté: parallélépipède, élève, téléphoné, crêpière, sûreté, etc.

Altres signes : le tréma (dièresi) et la cédille (c trancada)

La dièresi marca que la letra que la porta s'ha de pronunciar separadament i que no hi ha cap dígraf o diptong.

La c trancada fa que la "c" davant de "a, o, u" es pronuncií [s]