Personatges, entorns i estils.

Definir un personatge pot semblar en un primer moment una tasca senzilla. No obstant això, la dificultat s'introdueix en el moment en què prevalem unes característiques per sobre d'altres  Això ha succeït des d'Aristòtil, en què el concepte de personatge ha portat dues tendències simultànies.

• Així, trobem per una banda aquells teòrics que han considerat al personatge com a unitat d'acció, és a dir, una peça d'una estructura que està subordinada a la transmissió d'un missatge, quedant doncs a mercè del relat. Aquesta forma d'entendre al personatge és iniciada per Aristòtil, perllongada pels formalistes russos i per l'estructuralisme, tenint encara un pes considerable avui en dia. Fins i tot, quan pensem que un personatge que apareix dins d'un gènere concret (un western o un thriller) ha de complir amb certs trets acabant condicionant al personatge.

• L'altre concepte històric de personatge el defineix des d'un punt de vista psicològic, com un simulacre de la persona real. Aquesta segona tendència a l'hora de concebre al personatge va ser seguida per autors literaris del realisme del segle XIX (com Forster, que va diferenciar personatge rodó de personatge pla, i altres com Unamuno). El problema a l'hora de considerar al personatge com una persona és que ens trobem amb que en realitat no és una persona i hi haurà de sotmetre's a les necessitats del desenvolupament de l'acció.

• Al costat d'aquests dos conceptes hi ha una tercera via que trobarem més útil, aquella que considera el personatge com a unitat psicològica i d'acció. Aquí vam unir el millor dels conceptes, entenent el personatge com un element de l'acció però se'l construeix com si es tractés d'una entitat amb una psicologia pròpia. Essent aquesta la manera en què els manuals de guió entendran al personatge. Entenent al personatge com una unitat psicològica i d'acció que ha de ser estudiat en el relat com una categoria narrativa en què es combinen una sèrie de trets a descriure.

Pel que fa al personatge cinematogràfic, hem d'apuntar que el seu origen es troba en la literatura de la segona meitat del segle XIX, en què es va esforçar a retratar personatges realistes i el seu entorn. És aquesta tendència literària la que determina les normes en la construcció del personatge del cinema clàssic de Hollywood, que és el referent amb el qual es mesuren tots els altres. 

Si la narrativa cinematogràfica hagués partit d'obres d'avantguarda o més experimentals, el concepte de personatge cinematogràfic i la seva forma de construcció seria més semblant al tipus de personatges que veiem en pel·lícules d'avantguarda o més modernes. No obstant això, quan un manual de guió ens diu com s'ha de construir un personatge es pren com a referent el personatge clàssic, que, com s'ha dit, beu de la tradició literària del segle XIX.

Informació: Patricio Perez