El procés publicitari: elements en joc

Publicitat i drets dels consumidors

  •  L'article 20 de la Constitució Espanyola estableix el dret dels ciutadans a "rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió".
  •     La primera llei que inclou referències a la publicitat és la Llei General 26/1984 per a la defensa de Consumidors i Usuaris.
  •     L'objectiu fonamental és protegir els drets dels consumidors i usuaris.
  •     Estableix el dret a participar a través de les associacions de consumidors en l'elaboració de les pròpies lleiS.
  •     Determina la informació i especificacions que han de recollir les etiquetes i la publicitat (art. 4).
  •     Les possibilitats de reclamació en el cas de publicitat enganyosa dels productes (art. 8).
  •     El dret dels consumidors a rebre una informació "certa, veraç i objectiva" en l'etiquetatge i la publicitat (art. 13).
  •     Inclou el compromís dels mitjans de titularitat pública amb l'educació dels consumidors i usuaris (art. 17).
  •     Planteja els objectius que es persegueixen amb l'educació dels consumidors: la formació de consumidors crítics i racionals (art. 18).
  •     Reconeix el paper prioritari que el sistema educatiu ha d'assumir en l'educació per al consum (art. 18).
  •     Dóna suport a la constitució d'associacions de consumidors.
  •     Indica com suplir les situacions d'inferioritat del consumidor, les garanties i compensacions a què tenen dret els ciutadans i sancions per als casos d'incompliment de les normes.

La dificultat consisteix a fer efectius aquests drets en la pràctica, per la complexitat que sempre presenta la interpretació de la llei, i la situació de desigualtat d'un sol ciutadà davant les empreses poderoses.



El panorama audiovisual espanyol ha sofert canvis profunds passant, del monopoli estatal de televisió, a un sistema plural altament competitiu, en el qual prevalen els criteris econòmics. El vell concepte de la televisió com a servei públic que va dominar a la vella Europa va sucumbir davant del criteri econòmic, que considera el mitjà televisiu com un àmbit més d'activitat empresarial.

L'estat de les autonomies va trobar en la televisió un mitjà òptim per a la difusió de la llengua, la cultura i fins als postulats polítics dominants en cada comunitat autònoma. Va sorgir així un complex entramat de televisions autonòmiques, locals privades que s'ha anat complicant amb l'arribada de la televisió per cable, satèl·lit, les plataformes digitals i més recentment la difusió a través d'ADSL.

Canvis tan importants van necessitar un procés legislatiu que regulés l'activitat televisiva. Aquesta complexitat normativa no sempre ha permès defensar els interessos dels espectadors i les cadenes de televisió. Els anunciants han utilitzat certes ambigüitats de la llei per evitar un control efectiu de les pràctiques i els continguts.

Has de saber
  • La Directiva 89/552 CEE sobre Radiodifusió Televisiva o de Televisió sense Fronteres (TSF) pretenia regular el mercat de les comunicacions audiovisuals a la Unió Europea.
    • Proposa la lliure circulació de programes audiovisuals dins dels països membres i intenta protegir la creació audiovisual europea.
    • Es proposen restriccions en els continguts per protegir els consumidors i de manera especial a lainfància.
    • Posa límits a la quantitat de publicitat que es pot emetre, impedeix els continguts que puguin atemptar contra la dignitat de la persona i prohibeix la publicitat encoberta.
  • La Llei 25/1994 de 12 de juliol adaptava al cas espanyol la citada normativa europea.
  • La Llei 22/1999 de 7 de juny, que va modificar la de l'94, va substituir el concepte de servei públic pel d'operadors de televisió, d'acord amb la societat de mercat.
  • El capítol III està referit a la publicitat i el patrocini televisiu:
    • Es prohibeix la publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o la seva seguretat, el medi ambient, la publicitat enganyosa i la publicitat subliminal.
    • Prohibició de publicitat directa i indirecta de tabac, medicaments i de contingut polític.
    • La publicitat de begudes alcohòliques es limita a les de menys de 20º.
    • Els espais publicitaris han de ser clarament identificats per mitjans òptics o acústics i han d'inserir entre els programes o en les interrupcions naturals.
    • Les interrupcions d'espais publicitaris successius han d'estar separades per períodes de temps de vint minuts, com a mínim (nombroses excepcions).
    • Els programes informatius, religiosos i infantils no poden ser interromputs si duren menys de 30 minuts.
    • El temps dedicat a la publicitat en totes les seves formes (exclosa televenda) no pot excedir del 20% diari (15% d'anuncis publicitaris). 17 min. / Hora.
    • El patrocini de programes podrà aparèixer al principi i final del programa i durant les interrupcions. No patrocinen notícies (excepte temps i esports).
    • Es crea un espai de protecció a la infància, entre les 6 hores i les 22 hores. Els espais prohibits han advertir a més per mitjans gràfics o acústics.
    • Es prohibeix la contraprogramació o canvi de continguts programats.Les empreses de televisió sempre han manifestat resistència a les restriccions legals i en molts casos funcionen a la vora de la legalitat, pel que fa a la quantitat de publicitat o els continguts inadequats de les autopromocions.