Imatge en moviment (Tots els continguts agrupats)
L3_Llenguatge audiovisual II
Composició (ll)
Es denomina COMPOSICIÓ a la distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament que es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica o estètica que es tingui. Es poden considerar diversos aspectes:
 |
 |
|
Regla dels terços. Divideix la imatge en tres parts, horitzontalment i verticalment. En les interseccions trobaràs punts d'interès compositiu. |
Secció àuria. Divideix la imatge horitzontal i verticalment en 8 parts. Trobaràs focus d'interès compositiu a les interseccions 3/8 i 5/8. |
|
Obtindrem imatges amb interessant equilibri compositiu. Ni massa inestables, ni massa hieràtiques. |
|
No és aconsellable dividir la imatge horitzontal o verticalment per la meitat. Ni situar elements importants en les angles de la imatge, tret de si el que volem és crear una sensació de desequilibri. |
|
Posició
Conjuntament a la regla dels terços i la secció àuria hi ha altres línies compositives que poden situar els focus d'interès en una imatge:
|
Una composició central pot indicar poder. La simetria transmet sensació de respecte, autoritat i dignitat. |
Obtindrem una composició dinàmica fent variació de mides en els elements. |
|
|
Els elements amb major pes visual han de situar-se cap al centre de la imatge. |
 |
|
|
Per crear profunditat mostra superposició d'objectes. |
||
Línies i formes
|
Les horitzontals transmeten estabilitat i calma. |
Les verticals, energia i creixement (o caiguda). |
Les diagonals creen una imatge dinàmica, que transmet tensió i/o moviment. |
|
La composició triangular és sòlida i estable. La mirada passejarà pels vèrtexs d'aquest triangle, que seran els focus d'atenció principals de la imatge. Les formes circulars remarcaran aquesta atenció. |
Línies convergents en un objecte o subjecte guien la nostra mirada cap al que ha de ser el focus de la imatge. |
|
Ritmes visuals
|
La repetició de formes i/o línies crea la sensació de ritme visual. |
Un ritme que es pot trencar estratègicament per crear un focus d'atenció. |
|
La repetició d'elements similars organitzats remarca la sensació d'imatge estructurada. |
Mentre que l'agrupació d'elements similars crea un disseny més natural... |
Fora de camp
Consisteix en l'acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera. Té una funció narrativa clara, ja que amaga conscientment algunes situacions que el director no vol mostrar, pot provocar ansietat o portar a engany, fent pressuposar coses diferents de les que veritablement passen en l’acció. Un exemple de l’ús del fora de camp pot ser la mirada d’un personatge cap a una banda de l'enquadrament i la seva expressió de pànic. L’espectador pot pressuposar que el personatge ha estat testimoni d’una escena d’horror, però no en pot estar segur. Un exemple és l’ús que en fa Quentin Tarantino a la seqüència de la suposada tortura del personatge de Marsellus Wallace en un soterrani a la pel·lícula Pulp Fiction, 1994.